La
noia passeja sola davant de la porta del col·legi, malgrat els consells dels
mestres. A la cantonada observa la presència
habitual del camell de torn que ofereix drogues als alumnes del
institut.
Avui
el vell esparracat i brut no hi és però hi ha el seu nebot que va ser un alumne
de la mateixa escola. Anava tres cursos avançat del seu però a causa de
problemes familiars va haver de marxar. Això és un eufemisme, el motiu real és
que va ser tancat a un reformatori perquè va violentar a una jove. Sempre en
aquesta societat es tendeix a llençar terra sobre qualsevol problema i tapar la
culpa.
El
noi li fa un somriure i ella s’acosta. La veritat és que la noia era cansada
d’escoltar la xerrameca de la seva companya, la Silvia. Només sap parlar de
vestits, maquillatge, festes i nois. Ara solament té una tema per parlar de
l’operació pectoral per fer-li més grans els pits. Serà el premi a aprovar el
curs.
Pobra
noia- Pensa l’Àgata. Mentre s’apropa al noi i aquest li mostra la varietat de
productes”entre cometes” que podien donar-li una efímera felicitat.
¾
Segur
que aquestes coses fan sentir sensacions- Pregunta la mossa.
¾
T’asseguro
això i més- Ella dubte però com el noi és bufó i el que té són ganes d’enraonar
amb algú i no sentir les mallerengues de les companyes de la classe. Fa la
desmenjada i fa un reguitzell de
preguntes sobre les propietat de les pastilletes de colors.
El
noi fa publicitat de tot. Els productes són edènics, guais, inversemblants,
afrodisíacs i prenent-los el món es torna de color pastel: blau, roses i verds
de tons mesurats i suaus. Finalment la xicota pensa el “nano” és maco però
contesta.
¾
Ai!
Ho sento però no tinc diners.
¾
Més
t’agraden força. Vols provar-les? Vine més tard a casa- mentre pensa una altra
al sarró.
¾
A
casa teva, no! Que dirien els pares si ho sabessin.
¾
Bé,
ens trobem- Com el poble és petit coneix prou a la noia i sap qui és la seva
família- a casa la teva tia.
¾
Menuda
peça la tia- pensa ella- però provar és provar, coi. I li diu al xicot:
¾
A
quina hora.
¾
Quan
acabis de col·legi- el noi mira el rellotge- pots anar a casa la teva tia.- Com
veu dubtes en la cara de la mossa li diu.- En tot cas li deixo a la teva tia i
així estaràs més tranquil·la.
Mentre
mira el rellotge calcula. Tinc temps d’anar a casa de sa tia i donar-li un
somnífer i quan vingui aquesta gata maula veuràs com ens ho passem. “Fliparem”
d’allò més bé.
Corre
carrer amunt, cames ajudeu-me. Truca a la porta d’un bloc del passeig i entra,
malgrat es vol cruspir a la tieta, això és de rondalla o conte, l’engalipa amb
quatre moixames i petons. Aleshores li dóna diners perquè vagi a una botiga
xinesa a l’altre cantó del poble i triï un vestit per anar a un ball de
carnaval.
Segur
s’asseu al sofà i poc desprès escolta el timbre de la porta, primer indecís,
tímid, però els següents trucs ja mostren impaciència. Obre la porta i l’agafa
del braç i la fa entrar ràpidament no sigui que qualsevol veí s’adoni de
l’estranya maniobra.
¾
I
la tieta- pregunta l’Àgata amb veu fleuma.
¾
No
ha sortit un moment, però torna ara mateix. Té vols provar aquestes rosades no
són fortes i fan volar suament pel cel.- Hi és diu a sí mateix: Ja volaràs ja,
volarem tots dos i sentiràs també. Ui, si sentiràs.
La
noia ansiosa pren la pastilla, perquè ha escoltat converses d’amigues més grans
que deien que prendre drogues era d’allò més estimulant i quant volies ho
deixaves i no passava res. Prendre drogues és ser més gran, més modern.
Quan
encara té la pastilla a la boca sense empassar-la se sent els soroll d’unes
claus a la porta i entra la tia que de primer diu:
¾
He
trobat la veïna a la plaça i quan hem acabat de criticar a la Isabel ha
començat a ploure i he vingut a buscar el paraigües...
Però
veu a la neboda i enfellonint-se crida agrament:
¾
Que
fa aquesta mesella a casa, no voldràs tenir-la a ella quan em tens a mi i a més
a casa meva. Imbècil que no saps que és la meva neboda. Tens a una dona i vas
darrere d’una criatura sense experiència. Desprès del que he fet per tu.
Miserable! Au! Tu, tonta fot al camp abans que et doni una cleca. Seràs curta!–
i pren a la neboda pel coll i d’una estrebada la treu porta enllà.
L’Àgata
fuig escales avall amb l’ensurt li ha saltat la pastilla a terra en la casa i
només nota un gust rar a la llengua. No creu que la tieta digui res als pares,
pràcticament no s’enraonen. Sent crits e insults de la tia malgrat la porta és
tancada, fuig avergonyida i penedida pel perill que ha vorejat i el que podia
haver estat.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada