Durant la meva existència he buscat
sempre un lloc on desconnectar. Crec que
ara l’he trobat. Quan era jove, també hi havia pensat en alguna ocasió. Però
l’ànsia i la necessitat del viure diari. El desig d’aconseguir més béns
materials. També l’obligació creada, dins el meu mateix jo, vers el món, han
retardat aquesta moment.
He fet coses bones i dolentes en
aquesta vida. Qui es consideri pur que aixequi la mà. Sempre ho he pensat així.
No hi ha ningú que, en l’amagatall més profund de la seva consciència, no
tingui cap retret a fer-se. Són tantes les temptacions o les ofertes
indeclinables, que s’ha de ser una ànima molt innocent i forta per no caure, en
una o altra ocasió.
Per tant, aprofitant aquests dies,
he decidit anar a fer una estada de retir espiritual, en un monestir situat a dalt
de les muntanyes. Per tant, allunyat de
totes les temptacions mundanes.
Hem estat només tres, que hem volgut
acompanyar el petit grup de monjos. Durant
aquest petit període de temps volíem cercar la veritat de la vida. Hem triat un
monestir que segueix l’ordre de Sant Benet com a guia espiritual del nostre
breu periple religiós. Sabem quants dies durarà, però no sabem, si serà efectiu
el nostre recés espiritual per la nostra pau interior. Però els tres, cerquem
la veritat, i hem comprès que ens era necessari desconnectar del món per trobar-la.
Ara tancat en la cel·la d’aquest
vell monestir provo de purificar la meva ànima pecadora. “Ora i Labora” és el
credo més important de la regla benedictina. Cada dia a primera hora ens reunim
amb tota congregació al refectori, per demanar al Senyor la seva ajuda diària en
la nostra terrena vida. A continuació fem una lleugera col·lació, mentre escoltem
al monjo lector, que ens llegeix l’evangeli.
Després tots units cantem un salm
d’agraïment. Tot seguit, encara no mostra el sol la seva cara en l’horitzó,
iniciem la nostra tasca a l’hort que ens ha subministrar part de la nostra
alimentació.
Quan el astre rei s’estavella,
damunt el nostre cap, ens reunim en el claustre per fer les diferents tasques
necessàries per sobreviure: Cuinar, tenir cura i neteja del nostre entorn, o
simplement escriure les nostres experiències del dia a dia.
Una vegada havent dinat parlem un
xic i després cadascú és retira a llegir i estudiar llibres com: Sant Joan de
la Creu o Santa Teresa de Jesús, a més de l’Evangeli i també cròniques d’altres
religiosos en el seu periple espiritual.
Continuarà ...
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada