Aquesta és la nostra vida diària. No
és la mateixa que segueixen els monjos, aquesta és molt molta més austera i
dedicada a resar. Durant la tarda desenvolupen altres treballs. Em meravello
veure un vell escriba que passa hores i hores perfeccionant un vell manuscrit
de la biblioteca. Passegem pel claustre i reunits amb el pare prior expliquem
els estudis realitzats sobre els llibres de sants. Aleshores, seguin la seva
tutela reflexionem.
Resem altre cop i sopem lleugerament
que la vida no és convenient menjar en demesia, ja que l’aliment enterboleix el
pensament.
Aleshores resoltes les qüestions
vitals marxem a les nostres respectives cel·les. Cadascú en aquells moments es
lliure per escoltar una mica de música en to molt baix, per acompanyar el
llegir o el reflexionar. Sempre pensant que, abans que trenqui l’alba, hi ha
que retornar a la monacal vida diària.
Aquest curt període de temps
dedicat a la lectura. Buscar la saviesa
i l a pau dins les sagrades escriptures i el pensament de persones místiques.
Ens permet després, reflexionar de la nostra petjada humana i la possibilitat
del perdó dels nostres pecats. Voleu trobar una forma més plaent i sincera de
allunyar-nos de les preses de la
massificada vida moderna.
Alguns pensaran que massa fàcil,
però a nosaltres ens funciona bé. Aïllats podem veure més clarament la nostra
existència vital i les coses per millorar en nosaltres mateixos. També sabem
que hem de respectar l’opinió dels altres éssers humans que no tinguin la
nostra inquietud per millorar la seva ànima.
Crec que quan acabi la nostra estada
al monestir, els nostres pensaments seran més purs. Segurament, lluitarem per
millorar aquest món que desgraciadament la nostra pròpia raça humana sembla
voler destruir.
PS. Segurament no sé si seria capaç
de desconnectar-me tan espiritualment. Però en una platja de la costa veient el
mar i les onades damunt la sorra, el cel blau amb algun lleuger núvol.
Observant el jovent corrent i, fent les mateixes ximpleses que nosaltres a la
seva edat, m’ho passaria més divertit. Segurament una comprensiva
rialla entreobriria els meus llavis. També així, desconnectaria més plaentment de
les rutinàries funcions diàries.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada