DESCONNECTAR.

El primer escrit no m’ha acabat de fer el pes. Aquest ja veurem si em plaurà o serà pitjor.

Desconnectar i desendollar deuen ser paraules similars, potser mimètiques, al tenir un significat similar.

Però no temeu no em ficaré en massa profunditat sobre la vida i la mort.

Particularment trobo que hi ha formes diferents de desconnectar.

Una. Em vaig a una habitació mig... Ara no sabré trobar la paraula exacta per definir la intensitat  de la claror. Una mica fosca, però necessàriament no fosca. Com us ho podria explicar, tal vegada, una tènue llum que il·lumini el lloc. Ben assegut arribo ha estar desconnectat de tot aquest món i vagarejo entre mig de mil pensaments sense cos.

Dues: Aquesta la practico molt sovint i va lligada a la tres. Després de dinar, una vegada pres el cafetó i una mica, molt minsa quantitat, de licor d’herbes, aleshores, sí que desconnecto del tot. Ja podem passar a la televisió el telenotícies, quasi sempre fotudes i sense solució per la immensa majoria de la gent. O, una bona pel·lícula. No tinc remei, desconnecto del tot. Faig una bona becaina i alguna vegada, fins i tot, ronco. Després la meva parella, m’ha de fer una explicació del succeït.

Tres: La primera dormida de la nit em permet desconnectar del tot. La segona és més rodejada de fantasmes i el són és més lleuger i enfarfegat. De vegades és millor aixecar-se i escriure una mica. Però llavors, el problema de la dos es fa més gran.

Quatre: En la carretera, també desconnecto del món, i només condueixo.  

Aquestes podem ser els llocs més habitual per desconnectar. També amb un lloc amb una bona panoràmica, tant de muntanya com de platja. Però com sempre el camí de tornada és fa massa llarg. Aleshores, ens manca sempre temps per arribar i gaudir-ne i no ho acabes de fruir.

El desconnectar és una percepció interior i no necessites un lloc determinat per aconseguir-lo. Ja que les paraules desconnectar, desendollar i aïllar  tenen un cert valor d’igualtat. Potser la pau de l’esperit.

Miquel Pujol Mur