Fa molt temps que no havia publicat res,
en aquest apartat sobre llibres. Ara m’ha tornat una mica la dèria de llegir i
voldria omplir de nou aquest espai dedicat a les meves lectures. Malgrat tot,
em raca un xic.
Altre cop recordo les paraules, prou
sabudes, que diuen que llegir un llibre es com obrir una finestra al carrer i conèixer
notícies d’arreu del món.
Sempre he dit que els llibres gruixuts
i amb molts personatges i de noms estrangers
em costen de seguir, doncs aquesta vegada el llibre que m’ha decidit a
fer aquesta ressenya és un llibre de sis centes quaranta-dues pàgines.
L’HEREU és un llibre gruix, més amunt
he posat les pàgines, publicat per l’Editorial Proa, primera edició octubre del
2018. La traducció al català és de Meritxell Salvany Balada.
Jo Nesbo (Oslo 1960) està considerat
com un dels escriptors de gènere policíac més interessants d’Europa. La seva
vida ha estat prou moguda i diversa. Abans d’escriure va allistar-se com a
voluntari a l’exercit noruec. Posteriorment
va ser guitarrista i lletrista d’un grup de rock. L’any 1996 va deixar la
música per dedicar-se a la literatura.
Ës l’autor de l’aclamada sèrie del
detectiu Harry Hole publicada tota la sèries per Editorial Proa. Apart
d’aquesta sèrie va sorprendre’m trobar dos títols més Headhunters i Macbeth que
fa pocs dies he vist per la televisió i que em van impactar força.
L’HEREU està dividit en cinc parts i un
epíleg. L’argument tracta de d’un pres model d’una presó perfecta, addicte a la
heroïna, que accepta ser culpat de crims que no ha fet. La causa de la seva
depressió és el suïcidi del seu pare sl descobrir-se que era un policia
corrupte . Un altre presoner le explica la veritat de la mort del seu
progenitor i decideix escapar-se per esbrinar la veritat. Després una munió de
personatges bons i dolents entren en el relat.
Sincerament, escriure aquesta petita
crònica vol dir que m’ho he passat bé llegint-la. Per tant la recomano a qui li
agradi aquesta tipus de novel·la policíaca. Crec que en gaudireu.
No vull fer cap comentari sobre
qualsevol obra que no hagi llegit i tampoc que no hagi estat capaç d’acabar de
llegir
Aquest escrit no vol ser cap judici
sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya
d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada