Treball
després de escoltar la música de l’àlbum Els Trobadors “Et Ades serà l’alba” interpretada per M. Dolors Lafitte Masjoan
La comtessa
de Mataplana puja lentament l’escala que condueix a les seves cambres privades.
Ensota a la sala principal hi ha amortalla’t, damunt el cadafal, el cos del seu
espòs Ponç.
Ermessenda
en la seva habitació rep a la dama de confiança que l’ajuda a despullar-se i
vestir-se amb la túnica de dormir. Fent una genuflexió la dama es retira
silenciosament.
Sola,
aleshores mira el llit buit i el seu cor
s’omple de tristor. Lentament, abatuda i amb el cap cot, camina fins el
tamboret. S’asseu en aquest lloc on moltes vegades medita i mecànicament, sense
voler, avança el braç fins a tocar la fusta de la mandola, companya de tardes
solitàries.
Lentament
polsa les cordes i les notes l’inspiren una vella tonada que brolla suament de
la seva gola i amb la veu segueix el ritme monòton de la música.
Un plany
surt amb inalterable musicalitat, és un plany per la mort del seu home i al
mateix temps per l’abandó de l’amant. El Guillem ha foragitat enrabiat al saber
l’arribada del comte. Aleshores, encara no sabien la noticia que tornava mort.
Pot ser
que si l’hi envies un emissari per demanar-li que acudeixi al seu costat. Però
no, ara no, primer soterrar com correspon el company comtal i després si convé
enviarà a buscar a l’amant.
Sap
que si les seves paraules, tantes vegades repetides, eren certes tornarà al seu
costat amb el cor alegre, disposats a gaudir de mil i un jocs d’intel·ligent
cortesia i de l’amor cortès.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada