Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dissabte, 8 de desembre del 2012

EL COLOR DEL SOL.


Aquest escrit no vol donar cap judici sobre el valor artístic ni literari del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú també l’ha llegit conèixer el seu parer.
El Color del Sol (124 pàg.) és un llibre del autor italià Andrea Camilleri (Porto Empedocle, Agrigento, Sicília, 1925) publicat Per Publicaciones y Ediciones Salamandra en novembre de 2009. L’obra es traduïda al castellà per M. Antònia Menini Pagès. 

Andrea Camilleri actualment viu a Roma on imparteix classes a l’Acadèmia d’Art Dramàtic. Durant quaranta anys va ser guionista i director de teatre i televisió.  

Mirant la ressenya del llibre m’ha sorprès agradablement saber que és el creador des de 1994 del personatge del comissari sicilià Salvo Montalbano que quan passaven la sèrie per televisió procurava no perdrem cap dels capítols. Gaudia de la trama molt del país, els paisatges i el tarannà de la gent. 

El llibre tracta del mateix autor que rep d’una forma estranya els supossats diaris de Caravaggio, pseudònim artístic de Michelangelo Merisi nascut a Caravaggio, 1571 i mort a Porto Ercole, 1610.  

Parla preferentment dels darrers quatre anys de la seva existència quan després de matar un home en una baralla es veu obligat a fugir de Roma. Finalment morir en una platja solitària afectat de malària.  

En dóna idea de les dèries del gran pintor i les estratagemes per sobreviure tots aquests anys ajudat per diferents amistats i també la seva ambigua sexualitat. Tot els registres amagats d’alguns grans genis. 

També hi ha en la part central del llibre unes reproduccions de quadres de Caravaggio i ens són els explicades tota un grup d’anècdotes de la seva obra. 

He gaudit llegint-lo i com sempre que un llibre m’agrada l’he llegit en poc temps.  

Miquel Pujol Mur.
Berga, 6/12/2012