Sóc davant de la porta del rei de
l’empresa i espero que acabi el real consell d’administració. Temo per la meva
feina ja què fa poc temps que treballo de becari i m’he guanyat un parell de
repulses del cap d’oficina. Totes per la mateixa raó quan arriba la princesa,
així l’anomeno jo, a visitar el seu pare, el rei, els meus ulls resten
enlluernats al veure la gracia dels seus moviments i l’ondular de la seva rossa
melena.
De cop s’obre la porta del despatx
del rei i ell mateix m’empeny endins tot dient-me:
¾
Perquè
no m’ha avisat. No sap que l’he reclamat urgent, Jordi.
¾
Si
senyor Ricart, però com les reunions del consell d’administració són sagrades.
¾
Punyetes,
quan crido urgent no valen reunions ni res. A veure, escolti, la meva filla ha
tingut un accident amb el cotxe. Els Mossos l’han detingut i l’han portat a la
cova del drac.
¾
A
la cova del drac?- Pregunto atònit.
¾
Si
home, sí, el jutjat del magistrat que em la té jurada per un tema de diners. De
quan encara era advocat abans de pujar a jutge. M’he la tancat a la garjola i
diu que abans se la menja que deixar-la sortir. Com si no s’hagués menjat
altres jovenetes que li he enviat per resoldre l’antic assumpte. Ara vas, Jordi
i com ets un home i ben plantat a veure s’hi ha més sort.
¾
I
com sabrà la seva filla que vinc de part seva. No em deu conèixer.
¾
També
tu, et quedes parat cada vegada que ve i vols que no ho noti. Ho sap tota
l’oficina. Sort tens de ser un bon treballador que si no...Ves agafa una rosa
de l’oficina de recepció i li portes en senyal d’amistat.
¾
No
tinc cotxe.
¾
Cotxe
dius, per anar a la Ciutat Judicial. El millor mitjà és que agafis el Metro i
arribaràs abans sense el trànsit de la ciutat.
I ja en teniu baixant per l’escala
del Metro amb una rosa a la mà i disposat a salvar a la princesa del drac. Poc
després pujo en un comboi nou, com cavaller en blanc corser, disposat a
combatre a braç trencat, a l’opressor jutge-drac. Porto com escut en el meu cor
un taló bancari signat en blanc pel pare de l’estimada per la fiança. Bé, té
certs límits, després de passats he de consultar. Com llança una rosa vermella com
la sang estendard de l’amor i la passió dels humans. Lleuger com un bon cavall
el Metro em porta en un moment davant dels jutjats salvant-me del perill dels
precipicis i congestions de la circulació urbana.
Poc després visito a la meva empresonada
princesa que m’entrega com a penyora un floc del seu cabell. Només de parlar-ne
una estona el meu goig és ple i pujo al despatx del jutge disposat a combatre
fins a la mort pel meu amor.
Després d’àrdua batalla discutint
punt per punt l’accident he aconseguit lliurar a la princesa de la presó. El
magistrat ha resultat ser un antic professor meu, això no penseu que ha servit
per endolcir la nostra entrevista. Ha estat molt dur amb mi, semblava que volia
fer-me un nou examen final de jurisprudència. Però a la fi s’ha rendit i
guanyador he alliberat a la jove filla del rei.
Sortim al carrer, el seu cotxe ha
quedat retingut i no passen taxis. Aleshores li proposo muntar al Metro. Poc
després cavalquem junts vers l’infinit.
Miquel Pujol Mur.
Berga 23/12/2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada