Segurament les meves ones cerebrals
no haurien deambular pel camí correcte dins el meu cervell.
El primer impuls va ser pensar,
segurament pensament completament materialista i positiu, on donen els quatre
punts? Aleshores vaig adonar-me que no fumo, fa anys vaig vèncer aquest vici.
Aleshores no puc tirar burilles ni tampoc em donaran punts.
Una mirada a l’entorn va mostrar-me la herba seca i
groga. També la lluita del pagès sota un sol tòrrid treballant en la collita
dels cereals.
Camps sembrats de blat de moro,
gira-sols, vinyes i oliveres.
Grans extensions de vinya igual que
a Catalunya arrenglerada i d’enlairats ceps.
No és la mateixa vinya de la nostra
joventut on els ceps baixos i en filades seguien els marges de la muntanya i s’agermanaven
amb la terra. On el viticultor s’escarrassava
ajupint-se i recollia raïm rere raïm amb l’esquena doblada i agenollant-se.
Ara airoses en filades regulars
permeten un treball menys feixuc i la maquinària permet treure profit del
cultiu.
Les oliveres de la joventut també
desapareixen dels camps canviades per una nova gernació d’arbres ben
arrenglerats i propers els uns als altres preparats pel treball amb maquinària
i regadiu. Perdrem la visió dels camps d’oliveres retorçades i de gris tronc
foradat. Els camps dels nous arbres al cap dels anys han de ser arrencats i
plantats de nou.
“Tirar colillas: 4 puntos”
I quant punts s’haurien de treure
als causants dels incendis de la nostra terra, si tal com sembla és a causa de
burilles mal llençades.
Miquel Pujol Mur.
Berga, 26 juliol 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada