ARSÈGUEL. ALT URGELL

Visitàvem la zona de l’Alt Urgell buscant noves sensacions visuals de les muntanyes del Cadí, dels seus petits i nets pobles i d’aquestes esglésies que fa anys expressen el sentir de la fe del poble, i són ara– segur que a contracor- només i/o únicament recull de la història de cada lloc.

Deixant Pont d’Arsèguel continuarem per la carretera amunt fins que ens van parar en un racó per admirar la vista sobre la vall del Segre i el proper Pirineu.

A l’altra costat de la carretera una senzilla capelleta, sense cap valor artístic, sota l’advocació de Nostra Senyora del Carme,  ens cridà l’atenció. Ntara Senyora del Carme té em aquestes contrades una devoció molt arrelada per ser la patrona dels traginers de sal.

També hem recordar les paraules escrites sobre la porta: AVE MARIA. Aquestes simples paraules de salutació que hom troba encara a l’entrada de moltes cases de pagès.

A la dreta de l’ermita un cartell amb una inscripció:

Tu que passes per aquí

Si vols bona companyia

Saluda i prega a Maria

I ella amb tu farà companyia.

Signat MPC. 

El nom d’Arsèguel, que apareix en l’acta de consagració de la catedral de l’Urgell, sembla tenir un origen preromànic. Té connotacions del basc “ hartsu” (pedregar) o “hartz” ( ós)

Arsèguel és situat al nord-est de la comarca de l’Alt Urgell en els contraforts de la serra del Cadí entre el riu Segre i els vessants del puig Grau. Travessa el terme el riu el riu d’Arsèguel o del Cadí  i s’hi troba el torrent del Solà. Està a una altitud de 950 m. i són censats aproximadament uns 100 o 110 habitants.  

L’església de Santa Coloma té elements romànics amb moltes modificacions d’èpoques posteriors. La ferrament de la porta és de motius espirals.

Va ser una vil·la del comtat de Cerdanya i al segle XIV s’integra al d’Urgell. Els origen medievals del poble són visibles en el conjunt del nucli, uns dels més ben conservats del Pirineu amb cases de pedra, teula àrab i balcons de fusta.

És esmentada la 964 i l’any 996. El 1010, el bisbe Sal·la d’Urgell, que mort al castell de Gèlida, deixà l’alou que tenia a la vil·la d’Arsèguel al seu nebot Ermengol, que el succeí en el càrrec.

El 1365 el lloc pertanyia a la família Cadell, de la qual era castlà Berenguer d’Oms que fou conseller de Pere III. El fogatjament de 1380 reitera que Arsèguel era de Jaume Cadell. A la fi del segle XVI el castell tingué un paper destacat en les lluites entre nyerros i cadells. Resistí el atacs de les forces reials fins l’any 1592 que fou assetjat i finalment és va retre i fou destruït. Malgrat la derrota el lloc continua en mans dels Cadell.

Del castell dels Cadell ( segles XII i XIII es conserven restes en els murs dels carrers i cases.  

El poble té una ordenació i neteja exemplar amb tots els estrets i empinats carrers empedrats. A més hi ha el Museu de l’Acordió impulsat pel Sr. Artut Blasco, qui té concedit el Premi Nacional de Cultura Popular i la Creu de Sant Jordi, El museu explica la història i evolució de l’acordió arreu del món i la seva relació amb la cultura tradicional i popular del Pirineu lleidatà. Els instruments exposats n’hi ha des de l’any 1840 fins ara i són: melodions, concertines, bandoneons, acordions diatònics, semi diatònics i cromàtics. 

Des de l’any 1976 s’hi celebra cada estiu la Trobada d’Acordionistes del Pirineu, el festival de música popular més antic el Països Catalans. Si ho desitgeu podeu passar tota la nit escoltant melodies tradicional del món. Les dates de l’esdeveniment són a finals de juliol i es reparteixen entre Arsèguel i la Seu d’Urgell.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau