HEM PUJAT EL PESSEBRE A LA ROCA TIRAVAL. BAGÀ. BERGUEDÀ.

Assabentats per l’UEC de Bagà de la tradicional Pujada del Pessebre a la Roca Tiraval ens vam ajuntar amb els participants a l’acte el passat diumenge 18 de desembre  a les 9 del matí a la plaça Catalunya d’aquesta població. 

 

Érem un grup força nodrit i havia representació de persones de tota edat. Una part del grup va decidir fer la variant a peu i altres van optar per pujar-hi en cotxe. Nosaltres vam ser dels d’anar en cotxe a causa de la nostra veterania no de coneixements però si d’edat.    

 

Seguirem la carretera de Bagà a Gisclareny, pujant el coll de l’Escriga i a les envistes de la població i amb la presència del imponent Pedraforca vam prendre la cruïlla que porta a la collada de Turbians. En arribar va quedar enrere el trencall que porta fins a l’església de sant Miquel de Turbians, i la casa de cal Raler. Vam aparcar en el mateixa collada que fa com un plaça per poder girar els vehicles. Seguint el camí en baixada hi ha una pista de terra que també ens portaria a sant Joan de l’Avellanet i Bagà. 

Agafarem el estris i amb la companyia del grup vam seguir el camí que travessant els boscos, primer en pujada després en pla i acabant en un lleuger descens ens porta a la Roca Tiraval on es coloca el Pessebre. La Roca Tiraval és un excel·lent mirador situat a 1463 metres d'alçada, Sota mateix a vista d’ocell es veu Bagà quasi 600 m. avall i com teló de fons el Moixeró, la Tossa d’Alp i el Puigllançada.

 

Aquest cop era obra de Pere Cascante que va obrar un pessebre de tall romànic amb absis inclòs. Molt decoratiu i ben treballat acompanyat d’una carta dirigida a la persona que per segona vegada va destruir els anteriors. 

 

Només demana aquesta missiva respecte a les creences d’altres persones, com els altres respectem les dels demés. Una simple nota pregant pel bon viure i la urbanitat, aquella assignatura que malauradament s’ha deixat d’ensenyar en els col·legis.

Persones destres van construir la base on posar el pessebre lligant i protegint tot el conjunt. En aquestes van arribar la resta de components de la sortida i és va compartir la coca untada pel també tradicional i excel·lent allioli de codony i poma. Finalment es va cantar una nadala.

 

És agradable l’ambient i el bon rollo entre persones que senten la muntanya com afició i medi de distracció. Una agradable estona matinal fent una mica d’exercici, una lleugera menjada i fruir la companyia d’un grup de persones.

Després només el retorn a la collada i al cotxe.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur 

Fotografia: M. Rosa Planell Grau