Comencem la sortida al coll d’Estenalles de
la carretera que porta de Terrassa a Talamanca. Aparquen el vehicle i com
sempre i que no ens faltin mai, les nostres motxilles i els pals, iniciem el pas
a pas. El dia és solejat però fresquet. La nit anterior ha plogut i és nota en
les plantes i en la terra.
Pugem per la bonica i ampla pista que
entremig de grans avets porta fins a la casa de la Mata. Deixem el camí i
agafem una curta escala de pedra i terra que ens condueix a una bassa gran.
Passant pel seu costat enllacem amb el nostre camí. Uns metres més endavant
variem la ruta per aproximar-nos i fotografiar l’ermita de Sant Jaume de la
Mata.
Reprenem la marxa després de fotografiar-la
i abandonant la pista avancem per un caminoi que ens porta a coll de Boix. Des
d’aquest punt admirem una gran panoràmica a un costat i l’altra, dominen la
visió a la dreta el cim del Paller de Tot l’Any i Montserrat i a l’esquerra
Sant Llorenç del Munt.
Seguim entremig d’arbres que ens lluïren
del sol i ens permeten avançar lleugers. Un tros més i deixant el camí prenem
un sender que ens puja a dalt del pedregós turó de la Pola (924 metres).
Davant nostre Castellsapera, sota coll de Tres
Creus i la cruïlla de camins que porten cap a l’Alzina del Sal·lari i a la
Porquerissa. En la serra de l’Obac hi ha quantitat de camins fressats i s’ha de
evitar perdre’s. Tornem enrere i prenen altre cop la pista arribem a coll de
Tres Creus passant pel costat el punt d’aigua per prevenció d’incendis.
Ens dirigim a la Porquerissa i tornem a fer
unes fotos. La cavitat fa uns 12 metres de llargada i serveix ocasionalment de
refugi. Hi ha restes de foc. Jo recordo que fa anys, ara no les he trobat,
havia uns enterraments pròxims al camí. Sabia que s’havia fet un estudi arqueològic
i certes restes les conserven a Terrassa. Ara no he sabut trobar el lloc.
Al principi de l’alta edat mitjana
apareixen a diversos punts de la muntanya les necròpolis, uns elements
d’ocupació humans datats entre el segles V i VIII. Formades per enterraments
individuals en caixes rectangulars de lloses de pedra plana, excavades al terreny
natural que li serveix de base i orientades amb els peus a llevant.
Arribem
i visitem la font de la Pola, bevem aigua fresca i ens enlairem cap a coll de
Tanca. Una seguit de monòlits enganxats que segons informacions és la separació
natural entre el Vallès i el Bages.
Per un camí fressat però poc transitat
arribem de nou a coll de Boix i variant la ruta per evitar tornar a la Coma
d’en Vila refem el camí de nou fins l’aparcament
del coll d’Estenalles.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada