Crònica de la visita a les Nou Fonts
de Sant Julià de Cerdanyola.
Quan
pugés per la carretera que des de Guardiola porta fins a Sant Julià de
Cerdanyola en el primer viratge, força tancat, un rètol ens indica Les Nou
Fonts. A l’altre costat de la carretera un petit pla en permet aparcar el cotxe
i prenent els nostre estris per caminar iniciem la nostra breu excursió.
Primer
baixem un tros de camí força dolent i ple de pedres. Un pont ens permet el pas
fàcilment per damunt de les aigües del riu de Cerdanyola, simplement és una
palanca cimentada d’un tres metres, però almenys al dia d’avui les aigües
baixaven en força.
Per
un viarany estret i mal condicionat, amb moltes herbes i entre elles ortigues que ens molesten i causen fiblades a
les cames. La naturalesa és mostra amb tot el seu esplendor i els matis dels
diferents verds són una mostra de l’exuberant vegetació. El camí és visible
però els arbres, drets i caiguts, i l’herba ens entorpeixen el pas. Segurament
hem de considerar també la pluja caiguda darrerament.
Sentim
el remor fort de l’aigua i finalment arribem a l’indret. Una cascada d’aigua
baixa impetuosa i sorollosa per sobre de la balma (25-30 m. de caiguda) fins al
gorg inferior. Les diferents fonts són unes perdudes, altres malmeses, altres
rajant un doll abundós de líquid element. Una taula de ciment en els seients al
voltant, sota els rajolins que cauen de la balma. Se’ns mostra un mur que havia
estat protegint l’espai i dues taules de pedra mig derruïdes ens mostren el pas
del temps i que dit lloc a quedat en l’oblit. Tota la raconada és ombrívola i
tancada pels cingles que l’envolten.
Actualment
no el crec apropiat per cap activitat d’aplec o similar i per fer una fontada
és massa descuidat. Crec hi ha llocs més agradables i preparats. Els anys
passen per tots i aquest lloc també els anys l‘han fet envellir.
Vaig
consultar en l’ajuntament de Sant Julià sobre antigues activitats i molt
amablement la senyoreta en qui vaig parlar va fer unes consultes en gent gran del
poble i va comunicar-me que no recordaven cap cosa especial. Haig de felicitar
a la senyoreta pel seu interès i amabilitat en donar-me respostes a la meva
pregunta. Per altre mitjà; sembla ser que el lloc pertany a Guardiola de
Berguedà (segons l’Enciclopèdia Catalana); he rebut una informació que em parla
de que sembla ser més important l’activitat que tenia com a punt de partida Guardiola
de Berguedà. Quan encara arribava el carrilet havia persones de l’entorn i de
lluny que anàvem a fer “fontades” a la font de l’Avellaner (actualment canviada
d’emplaçament pel nou traçat de la carretera) i també s’apropaven s’hi havia
manca d’espai a Les Nous Fonts.
Ja
no hi podíem fer més que fotografiar el lloc, prendre els estris i marxar cap
el cotxe.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada