Aprofitant
el marc de les activitats organitzades per l’Ajuntament de la ciutat amb el nom
de”Berga viu l’estiu” vam assistir dissabte a la tarda a la ruta guiada de
Poesia.
Vam
trobar-nos en la plaça on hi ha la font amb els seus tres brocs rajant i
convidant-nos a refrescar-nos a causa de la xafogor que encara feia a les 6 de
la tarda.
Guiats
per la mà mestra del Toni Gol vam iniciar el recorregut per els diferents
indrets del parc. En cada una de les parades en Toni ens donava una explicació de
la creació del parc. També s’afegiren a explicar-nos records de joventut persones
que coneixen el parc com una part de la seva infància i joventut. El Toni en
cada un dels llocs ens recitava poesies de diferents autors amb la seva bona
dicció i modulació de paraula que fa entenedores la poesia més complicada.
Vam
conèixer els diferents racons com: l’estany actualment sec, el tauler de escacs
i la zona infantil. Un dels punts de parada dignes d’especial menció va ser
l’auditori o amfiteatre a l’aire lliure amb capacitat per aprox. 1000 persones
on en ocasions s’ofereixen diferents espectacles. Una bona tarda per l’esperit
i les idees.
Ara
una breu explicació extreta del mateix panell d’informació de l’entrada del
parc.
A
les set portes d’entrada a la ciutat de Berga cal afegir-n’hi una altra oberta
en aquest punt, el portal de Lledó, mitjançant el qual s’accedia a les feixes
dels Pedregals.
El
26 i 27 de març de 1873, els infants carlins don Alfons de Borbó i donya Blanca
varen coordinar l’atac a la capital berguedana des de les feixes altes dels Pedregals, i
posteriorment es traslladaren a Fumanya des on iniciaren el bombardeig al
castell de Sant Ferran. A llarg d’aquesta Tercera Guerra, les partides carlines
varen utilitzar diverses vegades aquesta portalada per accedir i atacar la vila
a través del callissot del Lledó.
Actualment
hi trobem el parc més gran de la ciutat, té una extensió d’unes tres hectàrees.
Les diferents espècies d’arbres i plantes són com un jardí botànic de la flora
berguedana.
Compta
en jardins a diferents nivells, l’auditori, fonts i places, un estany... S’inaugurà
l’a. 1983 i en el seu disseny es potencia la permanència i la recuperació
d’aquells elements que des de sempre l’havien caracteritzat: la font, els
pilars d’entrada amb el xiprers i els pollancres.
L’obra
és el resultat del treball de diferents arquitectes: el projecte inicial és de
Cèsar Frago i els responsables de portar-lo a terme foren Josep M. Claret i
Agustí Costa.
Malgrat
aquestes explicació és una còpia de la trobada a l’entrada del Parc a tots gent
del poble i foranes ens costa a vegades llegir el diferents panells.
Un
Parc força agradable de visitar malgrat les deposicions del gossos no
recollides, llaunes o vidres, i certes pintades que no són mostra de cap mena
de cultura.
Text
i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada