Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimarts, 9 de juliol del 2013

FESTES I FIRES DE LES BRUIXES

Aquest cop vam veure anunciada la Festa de les Bruixes a Sant Feliu de Sasserra. Com és una població que em lliguen llaços familiars i records d’infantesa  van decidir gaudir de la Festa i la Fira.

Sant Feliu Sasserra és actualment una població del Bages però històricament s’ha emplaçat dins la comarca natural del Lluçanès.

Al voltants dels segle XVI-XVII  Sant Feliu de Sasserra, seu de la cúria de la sotsvegueria del Lluçanès, es produïren una sèrie de fets escabrosos relacionats en la bruixeria. Al Serrat de les Forques; situat a la banda de tramuntana del poble en una petita carena a 650 m. d’alt hi trobem dos turons; em aquest lloc eren penjades les dones acusades de tractar amb el diable i de fer mil facècies bones o dolentes que tot cabia en al cap dels acusadors i també en la ignorància de la gent. 

La gran persecució contra bruixes i bruixots a Catalunya comença l’any 1616 i acaba pràcticament l’any 1622. Entre les Guilleries-Collsacabra i el Lluçanès i als voltants del Bages i el Berguedà es van jutjar prop de vuitanta dones, de les quals com a mínim trenta-cinc foren penjades. Moltes dones innocents van patir aquests turments.   

En Cosme Soler, anomenat en Tarragó, actuant com a descobridor de bruixes havia identificat na Gallifa, na Marquesa Vila i na Montserrada Fàbregas com a tals. Aquesta última anomenada la Graciana, en l’època en què va ser detinguda, exercia de majordoma en el casal dels Sala de Sant Feliu. Foren condemnades a mort Felipa Gallifa, Montserrada Fàbregas, Joana Pons, La Vigatana, Joana Mateus, Rafaela Puigcercós,...  Les tortures que patien les bruixes eren: 
·   Les penjaven cap per avall I calaven foc als seus cabells.
·   Clavaven fustes als peus.
·   Les lligaven en una taula I les aixafaven amb una roda. 

Finalment les enterraven, però mai en un cementiri. S’han trobat sis cossos  Sant Feliu.  

Ens va sorprendre la gran difusió que anys rere anys rep aquestes celebracions que es demostra amb la gran quantitat de vehicles i visitants que hi acudeixen. L’aparcament i el poble sencer era envaït per molts cotxes i una multitud de gent disposada a fruir de la festa i de passejar pel carrers del poble. 

 
Una munió de parades omplia els carrers i les places. Parades d’artesans i comerç local, d’esoterisme, tarot i bruixeria, la taverna esotèrica, múltiples personatges caracteritzats que passejaven  i altres parades de tot signe, com és habitual en totes les fires.   

Vam veure els saraus de les petites bruixes on els aprenents de bruixes i de bruixots ban ballar tot fent els seus particulars Samaniats. Una representació teatralitzada d’un acte sobre l’arribada de Cosme Soler, malnom d’en Tarragó, el caça bruixes.   

Sense cap sensació de control ens va agradar el civisme i el comportament de la gent. I sempre acabo en les mateixes paraules en va faltar temps per gaudir de la Fira i els espectacles. 

No deixeu de conèixer aquestes festes populars perquè representen les arrels de la nostra Catalunya i la nostra gent.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
 Fotografia: M. Rosa Planell Grau