La
nostra petita colla vam sortir com cada divendres a fer la nostra caminada.
Aquest cop portàvem un guia de excepció que coneix perfectament l’espai
anomenat com la Tercera Maria a les terres de Capolat.
Anant
per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys just en arribar a la boca del túnel de la Mina hi ha la cruïlla a l’esquerra que duu a
Capolat. Vam seguir la pista asfaltada i
poc després de passar la Font Gran un rètol ens indicà el camí de terra fins a
Torneula.
El
paratge per qui li agradi la muntanya és fabulós, caminàvem pas a pas per entremig
del bosc i dels prats mentre seguíem la nostra ruta. Aquesta època de l’any
després de la pluja caiguda dies passats entapissa la terra d’herba amb un to
verd brillant i on ressalten les flors de diferents colors. L’olor del timó
(farigola) s’endinsa als nostres narius i ens delectem amb el seu perfum.
Primerament
seguim la pista i poc després un senderoi entre arbres ens porta a un cingle on
divisem les terres d’Avià i les cases de pagès del seus voltants.
Poc
després trobem un parell de basses plenes d’aigua i també una mica de llot que
ens fa enfangar les botes. Davant nostre s’alça la casa de Torneula amb les
seves dependències. El nostre guia ens fa algun comentaris de la gent que
l’habitava. Sobretot, de les dificultats de viure en un lloc aïllat, els
treballs per anar els fills a col·legi quan eren petits i els camins a fer per
treballar en un ofici a Berga. Res no és fàcil en la vida del pagès o ramader.
La
casa és abandonada, els porxos mantenen la seva utilitat per emmagatzemar la
palla pel bestiar. Ens sorprèn la grandària dels antics estables, sota la
vivenda, per la profusió d’espais pels diferents animals. El sostre interior ha
davallat a diferents punts de la construcció.
Una
vegada feta una ullada a l’edifici continuem la nostra caminar que ens porta
fins a Sant Salvador, punt geodèsic on oneja al vent la quadribarrada bandera
de la nostra terra. El mirador és meravellós perquè des d’aquest punt, 350-400
m. de desnivell, és domina tota la plana propera del Baix Berguedà fins a la
serrades carenes de Montserrat.
Una
vegada finalitzada la nostra visita ens vam encaminar fins a la Bòfia. Una
cavitat on s’escolta el degotar de l’aigua en el seu interior.
Acabada
la nostra excursió només ens va quedar retornar al punt de sortida.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada