Escriure és una afició
que ens porta a expressar damunt un paper tot un lligam d’idees que porten dins
en el nostre cervell.
He escrit paper,
però escriure es posar sobre qualsevol material una sèrie de signes que
interpretats correctament donen fe de part de la vida d’alguna persona o fets
històrics.
Els egipcis
mitjançant la seva escriptura jeroglífica narraven la vida dels seus faraons.
La majoria de les civilitzacions han gravat les seves vides en paper, seda, papir,
pedra o tabletes de fang.
Segurament tot va
iniciar-se en temps de la prehistòria quan el primer home va fer una marca
damunt d’una pedra. Òbviament allò podia representar un acta de propietat.
Els humans en les
seves pintures rupestres d’homes i animals també mostraven les seves cuites i
els seus grans dubtes. Moltes d’aquelles pintures poden ser una forma de
demanar el favor del déu en qui creien, fos un déu immaterial o una figura de
percepció humana: sol, lluna, tòtem o animal.
Segons la Bíblia,
Moisès va baixar del mont Tabor amb les taules escrites amb els deu manaments
que li va entregar Déu. Llàstima que va d’haver de tornar al cim amb les taules
trencades al veure al poble jueu caigut en la idolatria (El vedell d’or). Segon
diu la Bíblia Déu li va entregar unes de noves.
Escriure és
expressar sentiments o vivències de la nostra vida perquè quan escrivim malgrat
no ho velem fer traslladem al paper una part de la nostra personalitat.
L’actual forma
d’escriure la devem en part als àrabs i també el numeral 0. La numeració romana
no contemplava aquest número en si mateix, segurament al considerar que tenir zero volia dir no
tenir res. No havent arribats als intringulis
de la comptabilitat moderna.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada