El cotxe com per voluntat pròpia va seguir la estreta
carretera passant pel guals d’aigua freda.
Eren simplement el camí de l’aigua que baixant de la neu
de muntanya en molts llocs glaçada de sota el glaç traspua i reneix altre cop.
Finalment després d’un munt de pujades i un seguit de
petits baixadors, com si el camí estigues indecís per arribar a dalt de la
muntanya, vam arribar al pla al costat de l’esglesiola tancada del poble.
Vam seguir un camí que erròniament creiem ens faria
arribar a Estana.
Entremig de pedres i aigua vam omplir els nostres pulmons de l’aire fred
i pur de la serra del Cadí que el vent feia davallar de les carenes. Finalment
vam veure que el camí no portava enlloc i vam retornar al cotxe.
Prop de la font, en la cruïlla que a peu condueix al
Querforadat van sortir unes vaques amb els seus vedells. Un d'aquest sobtadament es va
espantar de la nostra presència i ens va guaitar desconfiadament.
La seva mare per creure que a la seva cria l’amenaçava un
perill va quedar quieta i mirant-nos cara a cara.
I vet aquí que va sortir el noi de ciutat que no entén de
bestiar I que va optar per estar-se immòbil i mirar a la vaca fins que l’animal
ben segur de què no havia perill va reprendre el camí.
Ei, vaca!- vam escoltar dit per la veu d’un home que va
aproximar-se – No patiu no fan res. Vaig pensar si això ho sabia la vaca.
L’home gran vestia robes velles i el seu rostre era
colrat pel sol. Portava el cabell embullat però era agradable i servicial el
seu tarannà.
Vam començar enraonant del camí per anar al proper poble
i ens va parlar d’una coneguda i propera ermita.
També va dir-nos que abans el nens anaven a col·legi un
any al poble i l’altre al poble veí. Ens mostra el camí, que travessant el
bosc, seguien cada dia per anar a col·legi.
Per la seva forma de parlar el mateix podia ser un mosso
com el propietari de les terres de la contrada. Portava una bota trencada on
sortia un dit sense mitjons però l’home se’l veia feliç.
Com succeeix moltes vegades la gent també té necessitat
de parlar i conviure amb els altres, quantes vegades només amb un simple
conversar poden solucionar mals enquistats.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada