Sempre es agradable tornar a
llocs on has passat bons moments i aquest any com en altres ocasions hem
viatjat al poble de Castellbó a les Jornades Càtares. En un altre moment vaig
escriure de la festa medieval que es celebra el diumenge, però com no tenim el
do de la ubiqüitat aquesta vegada no vam poder assistir-hi.
Però els bons records perduren
i no vam voler perdre la jornada del dissabte.
Comença la festa amb una
actuació musical, de música del Pirineu que van interpretar els grup els
Tanyuts amb força alegria i ben tocar. És bo de veure gent que a més
d’oferir-nos entreteniment veus que gaudeixen del seu treball. El nostre grup
s’ho passava força bé i nosaltres també vibràvem amb la música.
Seguidament en acabar l’audició
vam marxar a l’espai davant el pont de Castellbó des on es veu la panoràmica
del poble en aquest moment a les fosques. És extraordinari que una població
d’aproximadament cent habitants pugui congregar tantes persones a veure la
funció.
Primerament el grup dels
Diables de Castellbó va oferir-nos una sonora tamborinada. Poc després és fet
presoner Pere de Cadireta, inquisidor general de Catalunya i lapidat des del
pont. La llegenda explica que la gent de Castellbó agafà l’inquisidor, el van
asseure en una cadira i li van tirar rocs fins a matar-lo. D’aquí li ve el nom.
A continuació començant des de
l’església situada en la part alta del poble
s’inicia l’incendi que poc a poc va davallant pels carrers i s’escolten
els crits dels seus habitants que criden desesperats: ens cremen el poble! L’incendi arriba fins al pont que travessa el
riu de Castellbó.
Una novetat ha estat la
representació des de les restes del castell de les converses entre Guilhem
Belibasta, darrer perfecte del catarisme i segons crec Arnau Sire que va empresonar-se
per procurar treure confidències de les amagades i suposades riqueses càtares.
Guilhem de Belibasta va ser cremat, condemna habitual contra els heretges
càtars.
I per finalitzar la festa un
castell de focs va il·luminar el cel amb multitud de llums i petar dels coets
que per un moment amagaren les estrelles del firmament.
Acabada la festa un convit
general a coca i moscatell barrejats els forans amb el habitants de Castellbó.
Un altre moment per mantenir
vigent a la nostra memòria. S’hi podeu aneu a veure-ho.
Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada