MONTSENY

Feia anys que no havia pujat. Aquest lloc en porta molts records de joventut i de més gran.

Però oblidant records ahir van decidir tornar a dalt de Santa Fe del Montseny. El viatge des de Berga és llarg, però una vegada arribés a Sant Marçal es van posar a bullir dins meu tots aquells noms que coneixia i si no fos per què no ho havien previst hauria començat a pujar muntanya a munt. Només els noms del senderols feia que a la sang tornés el foc de joventut. Sentir les ànsies de caminar que segurament les meves cames no em permetrien. Davant el cim del Matagalls, mig emboirat, el seny va imposar-se a la rauxa i vaig comprendre que no podia ser perquè no havíem sortit preparats. Era una volta per veure si podíem fer alguna cosa interessant un altre jorn.

Vam pujar al cotxe i vam seguir la carretera fins a la font de Peseeves , un bon racó amb una fageda que cobria el terra com una catifa fulles vermelloses.

Santa Fe, un xic més tard. Però no primer a veure el Turó de l’Home. Més el records van fallar la pista acaba en un aparcament sense arribar a dalt. En la caseta d’informació ens van indicar un corriol que seguia un camí i ens van recomanar fer la tornada per la pista asfaltada. Vam agafar els pals, i cames ajudeu-me, poc a poc, vam pujar fins l’antiga estació meteorològica.

A la tarda; com es pot sortir tant mal preparat, sense botes i a més ens vam deixar els bastons al cotxe fer la ruta de l’empedrat de Mourou. Entre fagedes i castanyers vam fer camí evitant els bassiols de l’aigua caiguda el dia abans. Sortia entremig de les pedres i com petits torrents baixaven per la muntanya.

Per fi, l’empedrat, quasi dalt del cim, com si forces tel·lúriques haguessin enllosat el terra. L’erosió ha menjat els cantells vius. Finalment l’embassament i seguidament les restes del pantà i la seva presa.

Miquel Pujol Mur  
Fotografia: M. Rosa Planell Grau