Escriure una narració sobre el massís de
Sant Llorenç de Munt i el seu monestir seria molt fàcil s’hi copies quatre
dades preses a corre-cuita d’una enciclopèdia o d’altre llibre però pujar a
dalt de la Mola té un significat de sortida i recrear la vista en un munt de
paratges de particular bellesa.
Deixant el vehicle a coll d’Estenalles es segueix
un camí mig enquitranat que pujant la costa ens porta a la primera panoràmica
de l’entorn. Davant nostre s’alça el pic del Moncau (1053 m.) segona alçada del
massís. Des del camí podem observar Montserrat al fons, Castellsapera i la Pola
de la propera serra de l’Obac.
Continuat el camí s’arriba a coll d’Eres on
hi ha un monòlit dedicat a la visita de Joan Maragall amb la inscripció que diu:
“No sé que teniu muntanyes que us estimi tant”. Seguint la ruta passarem per
llocs on els pilers cremàvem la llenya
per fer carbó vegetal i el foc ha deixat la seva marca en l’ennegrida terra.
Els Òbits és un altre dels llocs
particulars que trobem en a caminada. Una balma de gran dimensions que ha estat
obrada i s’ha utilitzat de refugi i vivenda. Hi ha moltes coves i balmes al
massís que han estat habitades des de la prehistòria i s’han fet sovint
excavacions a la recerca de restes neolítiques. També hi ha llegendes sobre els
seus ocupants, com la dels moneders falsos.
La Cova del Drac, un gran penyal amb una
obertura central i una estreta cova que comunica per l’interior amb una sortida
en una paret lateral. Parlar de llegendes seria tornar a reprendre la llegenda
de Sant Jordi. Molts punts de la muntanya en parlen com: el Cingle del cavalls
on van ser derrotats diferents cavallers.
Ara després de una bona pujada s’arriba al
cim, la Mola (1095 m) on destaca la figura del monestir de Sant Llorenç del
Munt. Des d’abans del 954 consta la
existència d’una església dedicada a Sant Llorenç, Sant Miquel i Santa Maria.
Segons una tradició molt antiga fou fundada per monjos del monestir de Sant
Cugat del Vallès, malgrat els abats de Sant Llorenç no acceptaren mai de bon
grat la submissió a Sant Cugat i durant anys van ser independents. L’abadia
benedictina va ser consagrada l’any 1064. L’edifici té d’una sola nau, creuer i
cimbori de tres absis. Progressivament va minvar el nombre de monjos i va
deixar de tenir abats propis el 1608 i el darrer monjo l’abandonà el 1804.
L’any 1868 el rector de Sant Llorenç Savall
i historiador del monestir Antoni Vergés
i Mirassó inicià la seva reconstrucció. És torna a obrir al culte el 1871.
L’any 1931 fou declarat monument nacional i l’any 1987 finalitzà la primera
fase de les obres de restauració.
Si ens situem en la taula d’orientació de
la explanada veurem una gran extensió del nostre país, el Vallès, el Bagès, Montseny
i el contraforts del Prepirineu i Pirineu. En els dies clars es pot veure, fins
i tot, Mallorca.
Davant nostre el camí dels Monjos davalla
la muntanya en direcció al Vallès.
Aquest és el camí que segueixen fins a can Pobla
els cavalls i els ases per proveir l’hostatgeria de queviures.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada