Crec
que el metabolisme comporta una sèrie de variants i malgrat rebre una educació
no sexista a la llarga ser dona condiciona a una millor sensibilitat i diferent
a ser home.
En
aquests apartat mai diré que la dona sigui incapaç de fer el mateix que l’home
i també crec que hi ha moltes accions a la vida que segurament farà millor.
L’home també crec ha millorat últimament en la percepció de coses que pot fer
en la família i la casa.
Durant
anys la dona ha estat delegada a treballs de menor o d’ínfima qualitat portada
per la prioritat de l’estudi als homes
qui eren els que portaven els diners a casa.
Als
serfs, l’home del poble ras, els senyors i l’església els volien forts per anar
a guerrejar contra els enemics de les pròpies idees, la possessió de la terra i
la fe cristiana o altres. No ens d’oblidar que als musulmans també els hi parlaven
de la guerra Santa.
Les
dones havien de ser dominables per tirar endavant les cases, les collites i els
fills sense causar aldarulls.
En
cert temps les dones a Occitània (aprox. l’any 1200), les comtesses i les seves
dames van voler elevar la seva cultura i parlaven de noves idees i d’una
religió diferent. Per tallar aquest conat de llibertat el sant Pare immediatament
va oferir aquestes terres al rei francès.
Poc
després va acabar el nou món i la nova religió. Els que no van abjurar la seva
fe van ser cremats a Montsegur només uns 200 o 400 segons qui ho explica.
La
grandesa de les dones al ser mares i tota la càrrega de tendresa que això
comporta. I després saber ser la companya i amiga del company i amic. Camí de
dues direccions. Quan un vol saber o dominar o menysprear a l’altre, la qüestió
entra en crisi.
Com
dones no creieu que part de la marginació a la dona ve portada per la mateixa
religió.
Dins
el món global actual ha millorat el treball de la dona o han empitjorat les
condicions de treball dels dos sexes. Hem de pensar segurament en:
“No
a l’enfrontament, sí a l’actuació conjunta”.
Perquè
sinó al final guanyarà el de sempre: el poder i el capital que s’aprofita de
tots dos.
I
ara una petita idea:
En
Catalunya els teixidors eren ben remunerats. Per aconseguir més treball i
producció a menys preu va portar-se personal d’altres regions.
Quan
aquest pou va ser sec, l’altra solució econòmica no va ser pujar els sous, sinó donar feina
mal pagada a les dones.
Sincerament
expresso la meva ignorància.
“divertimento”
Ell
la mirava i en els seus ulls brillava la complaença de veure-la atractiva.
Ella
el mirava i els seus ulls llambregaven atrets per la seva virilitat que es
mostrava en els seus moviments.
Ell
es va remoure en la cadira posant-se més dret i captivador.
Ella
simplement va pujar un xic la faldilla i va tibar la curta brusa avall mostrant
que la mare naturalesa l’havia ben dotada.
Ell
va prendre el got i va fer un glop mentre somreia i movia els llavis com en un
petó.
Ella
va agafar la seva beguda i xuclà suament la canyeta i en acabar va treure la
punta de la rosada llengua.
Pregunta:
Per què segons els canons ell ha de fer el primer pas. Modernament he escoltat
que això s’ha variat, no sé si és per millor o pitjor.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada