EL MAS DE LA MUNTANYA

Prop de la carretera s’inicia un ample camí, una pista de terra i pedres, que poc a poc, desprès de travessar un pontet s’endinsa en una vall frondosa i plena de tot tipus d’arbres de boscúria: pins, roures i alzines. També entremig del bosc en els marges embardissats de les antigues feixes hi ha nogueres i figueres velles i retorçades.

 En els camps erms encara són visibles les fileres de vells arbres fruiters que desprotegits del treball de l’home i deixats a la mà de déu, les fulles perdudes i les branques trencades, amb la seva escardalenca presència ens demostren que aquesta amagada vall durant anys ha estat curulla de vida i d’homes que l’han conreada i ara l’han oblidada. Només el prats són aprofitats per pasturar el ramat de vaques.  

També les runes d’antics casalots i masos, com pedres oblidades del camí de l’existència, ocupen amuntegades els verals dels camps i ens mostren que durant molts anys els humans han tret profit d’aquesta terra. 

Seguint el camí se sent el soroll d’un rierol que baixa entre pedres i que  forma petites goles ombrívoles on l’aigua s’estanca i descansa abans de tornar amb un murmuri, com una cantarella, a emprendre el seu camí muntanya avall. 

Dalt de la vall es distingeix la massa rocallosa d’altes muntanyes. Encara no hi ha neu, però petites clapes blanques ens avisen que l’hivern està proper.  

Fa fred però el sol brilla i escalfa lleugerament l’ambient. L’esclat de la llum solar, el verd canviant de les fulles; ara pàl·lid, ara fort i viu, i la sensació freda de l’aire ens reconforta l’ànim.  

Seguint el camí s’arriba a una casa pairal amb grans dependències. La casa dels amos ocupa la dreta del conjunt, separades les portes uns quants metres però tocant paret per paret hi ha l’habitatge dels masovers.  

Davant de ambdues cases hi ha una gran era empedrada per garbellar i per feinejar les collites i els animals. També a vegades en un racó sota un gran arbre es posaven gandules, cadires i taules per què el senyors, els amos, quan pujaven a estiuejar, puguin prendre la frescor del capvespre i convidar als amics i els veïns a berenar o refrescar-se.  

Com encerclant les construccions hi ha, més a la dreta, els corrals per tancar els diferents animals. Hi ha bestiar de tota mena. Les pallisses i els graners, així com les dependències que habiten els mossos acaben de tancar el conjunt. 

Rere la casa segueix el camí ara quasi un senderó que passant pel costat de la vella església  puja pel vessant de la muntanya fins el coll de muntanya. 

El masover estava força emprenyat ha rebut una carta de l’amo en què l’hi anunciava la seva visita per final del mes de juny. Semblava que no fos l’amo d’un mas aquell home que havia nascut en la casa pairal feia uns quants anys i amb qui quan eren tots dos uns marrecs havien jugat i s’havien perseguit per l’era i els camps de l’entorn. 

Però ell seguint els savis consells del seu pare, ja masover en temps del pare, no havia tractat a aquell noi com qualsevol altre noi  del veïnat sinó que  sempre havia respectat el naixement del senyoret en la casa gran. No havia més separació del lloc de la seva naixença que mig metre de paret i un parell d’anys. 

Però l’amo anuncia la seva visita acompanyat de la família i dient-li que havia grans esdeveniments a comentar. Com pot haver un home amb dos dits de front que vingués a molestar enmig de la temporada de collita quan tots els mossos treballen els camps i s’ha de tenir mans i mànigues per vigilar que es faci la feina com s’ha de fer per treure el màxim de profit. Sí, això sí, en acabar la recol·lecció vindrà a buscar les seves rendes i se les donarà de propietari, si són bones i criticarà el seu treball si són minses. 

Ara a fer la gran arribada amb el cotxe nou i a posar la casa potes amunt volen la senyora fer netejar el més net i entretenint a tothom, sobre tot la seva dona, que com a una cambrera qualsevol ha de córrer a la disposició de la senyora. 

¾    Hermínia.

¾    Sí senyora,  com no senyora, si l’hi faré vindre la Pepeta que l’ajudi a brodar. Sí, ja tindrem cuita del nens. Sí, el dinar a les dues. Clar, la mateixa hora  que quan tots els homes han de menjar- Així molestant els demés també es pot lluir de  ser la senyora de la casa. 

Més el senyor aquest cop està seriós. Ha vingut sol i només han passat tres hores de l’arribada, quan ell tornava de vigilar el treball del camps, quan l’ha cridat i se l’ha portat a un racó del patí on no els podia escoltar ningú i sense preàmbuls li botzina a cau d’orella.

¾    Estic arruïnat, he fet una inversió en un negoci d’un amic i m’han estafat. M’he de vendre el mas.- Sap que és una mentida, el senyoret li agraden massa les cartes i les donzelletes. Per l’aigüera del joc i el sexe ha buidat el calaix, i la calaixera i tot. 

Més la gent de pagès sap estalviar, per quan van mal dades i arrelats a la terra que han sabut suar i acaronar; malgrat els hagi donat males respostes un any, altres ha estat generosa i ha correspost els treballs. El masover ha estalviat i ha guardat i mitjançant el notari del poble, l’amic de jugar a la manilla el diumenge a la tarda, ha pogut treure l’entrellat de tot i sota mà ha comprat la terra que tant estima. Un sacrifici més no ve d’aquí si la recompensa és gran. 

Anys després viu en la capital de la comarca i recorda l’ensurt d’aquell dia en què és veia al carrer amb la família i escarrassant-se per viure de mosso o trobar una nova masia i un nou amo. 

Encara recorda amb afecte a l’amo, que hi anem a fer, el amics de jovenalla sempre venen al pensament. Sap que poc a poc ha perdut la seva fortuna com molts amos del nou-cents. Joc, disbauxa i modernitat i voler mantenir un status senyorial sense pencar. Grans negocis i grans forats.  

Malgrat li han dit, hi ha un rebrot, un fill que no està de romanços i prenent les regnes del poc que s’ha salvat del patrimoni familiar ha començat a aixecar el negoci, enfrontant-se amb la resta de la parentela. Desitja que sigui afortunat.  

La terra és la terra, ens sustenta i ens donà menjar si la treballem amb cura i estimació. Llàstima que els seus fills han buscat una forma més fàcil de viure que no sigui tant esclava segons diuen. Però ell quan puja a la masia i posa les mans sobre les pedres i totxanes de la casa sent una fiblada que el fa somniar i creu veure altre cop els mossos, els animals i les eines i sobretot la família, els avis, els pares que li van ensenyar a amar cadascun dels racons de la finca. 

Davallem de la masia del somnis mentre ens envolta el fred de la tramuntana que baixa del cims de la muntanya.  

Miquel Pujol Mur.

Berga, 01/10/2010