Temps de marxa: 2h 45´
Distància: 10,8 Km.Desnivell: 267 m.
Dificultat: Baixa.
Vertaderament les dades
facilitades pel seu autor són exactes i s’hi vam estar més estona va ser a
causa de petites variants que vam fer per provar altres camins.
Sobta el castell encimbellat i
dominant el poble que s’estén al seus peus. El Mirador de can Cucut al principi
del poble amb una bona visió de Montserrat i Sant Llorenç de Munt. Vam passejar
pel poble i ens va quedar pendent pujar a dalt del castell ja què el camí no
ens va inspirar massa desig de fer-lo. A vegades són intuïcions personals no
sempre afortunades.
Aparcat el cotxe a l’entrada
del poble retornarem un tros per la ruta que ens va portar des de Monistrol de
Calders. En arribar a la Carena de la Roca, una entrada força ben indicada, vam
continuar per una ampla pista entre alzines i pins que ens va portar fins a Can
Girbau, una antiga masia, pràcticament renovada del tot.
Un tros més avall ens trobem
amb el forn del
Girabau, Gir bau o Girbau, no sé quin és el nom més adequat però suposo que
tenen el mateix significat. És de planta més o menys quadrangular. El parament dels murs és de
pedres amb formes irregulars i mides diverses. A l'interior del forn s'observen
restes del que devia ser el paviment de la cambra de cocció. Sembla ser la seva
datació del primer quart del segle XX.
Continuant la marxa uns 100 m.
Més avall trobem una cabana de pastor molt conservada i neta datada al segle
XIX.
Una única variació de la ruta
de Francesc Brugalada, segurament a causa de l’eixamplament de la primera pista
és la cruïlla del nou camí que actualment no és més ampla que l’anterior. Fàcil
solució, havem passa un tractor que va donar una nova amplada al camí.
Més endavant podem observar les
finques de Vila-rúbia, Ca la Manyosa i Agulló fins a reveure el poble de
Granera. Certament es veu la gran extensió de terreny que devien conrear
aquests masos i també les parets de pedra seca que protegien els cultius,
actualment ocupats per les arbredes.
És digne comprovar que en
abandonar l’home la seva obra la naturalesa torna a recuperar les seves
possessions.
El castell de Granera. Per la
seva situació dominant (830 m.) sobre la carenada que marca el límit de les
terres del Moianès. Ës un castell medieval majoritàriament del segle XI, bastit
amb elements del castell roquer probablement anteriors. Sota el castell s’estén
el barri del seu nom.
Se’n té constància des del any
971, documentat com castrum de Granaria i pertanyent al comtat de Manresa. De
jurisdicció reial l’any 1023 la comtessa Ermessenda de Carcassona l’empenyorà
al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de pau. També pels mateixos anys,
abans de 1025 la mateixa comtessa l’infeuda a favor de Guifré de Balsareny o
del seu fill Bernat Guifré. Aquest darrer el llegà el 1046 a Guisla, a través
de la qual passà a la casa vescomtal de Barcelona.
Al final del segle XII els
vescomtes el cedirem a Albert de Castellvell, més tard recuperaren el domini,
Al segle XII als Bell-lloc, després els Gravalosa. A l’any 1375 el rei el
vengué a Pere de Planella, moianenc i conseller reial amb ple domini,
jurisdicció i drets.
La família Planella, també
senyors de Castell de Clarà i Castellnou de la Plana (del terme de Moià) i
Castellcir i emparentats amb els Planella de Talamanca i Calders al final del segle
XVI fou venut als Despalau. En 1642 Maria de Despalau el va vendre a Jacint
Sala i Cervera ciutadà honrat de Barcelona. Felip IV de Castella va concedir-li
ser la seu de la baronia de Granera. Més tard castell i títol retornà als
Planella, després als Amat i més tard als Castellbell, sempre per aliances
matrimonials. Actualment aquest títol nobiliari està en mans del marquès de
Castellbell, com la resta de baronies esmentades.
A la dècada del anys 60 del
segle XX va ser comprat per un particular de la comarca que el vengué
posteriorment a un prestigiós metge sabadellenc.
Sembla ser segons l’escrit de
Francesc Brugalada que cada 6 de gener, dia de Reis. molta gent hi va a veure
com el sol que passa per dins la Roca Foradada de Montserrat.
Va ser un agradable i profitós
camí gaudint d’una interessant caminada i poder així admirar tots aquest
indrets, i tot gracies a l’excursió editada en el butlletí de l’UEC.
Tenim ganes de tornar-hi
perquè sempre sembla que et deixés alguna cosa per veure.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.Berga, 16/02/2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada