Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dilluns, 25 de febrer del 2013

VOLTA PER LES TERRES DE GRANERA. MOIANÈS.

Per acabar les cròniques del nostre recorregut per les terres de Granera tot seguint la ruta publicada per Francesc Brugalada al butlletí de l’UEC vam fer el recorregut a peu. Les dades de la sortida són:

Temps de marxa: 2h 45´
Distància: 10,8 Km.
Desnivell: 267 m.
Dificultat: Baixa.

Vertaderament les dades facilitades pel seu autor són exactes i s’hi vam estar més estona va ser a causa de petites variants que vam fer per provar altres camins.
 

Sobta el castell encimbellat i dominant el poble que s’estén al seus peus. El Mirador de can Cucut al principi del poble amb una bona visió de Montserrat i Sant Llorenç de Munt. Vam passejar pel poble i ens va quedar pendent pujar a dalt del castell ja què el camí no ens va inspirar massa desig de fer-lo. A vegades són intuïcions personals no sempre afortunades.

Aparcat el cotxe a l’entrada del poble retornarem un tros per la ruta que ens va portar des de Monistrol de Calders. En arribar a la Carena de la Roca, una entrada força ben indicada, vam continuar per una ampla pista entre alzines i pins que ens va portar fins a Can Girbau, una antiga masia, pràcticament renovada del tot.

Un tros més avall ens trobem amb el forn del Girabau, Gir bau o Girbau, no sé quin és el nom més adequat però suposo que tenen el mateix significat. És de planta més o menys quadrangular. El parament dels murs és de pedres amb formes irregulars i mides diverses. A l'interior del forn s'observen restes del que devia ser el paviment de la cambra de cocció. Sembla ser la seva datació del primer quart del segle XX.

Continuant la marxa uns 100 m. Més avall trobem una cabana de pastor molt conservada i neta datada al segle XIX.

Una única variació de la ruta de Francesc Brugalada, segurament a causa de l’eixamplament de la primera pista és la cruïlla del nou camí que actualment no és més ampla que l’anterior. Fàcil solució, havem passa un tractor que va donar una nova amplada al camí.

Més endavant podem observar les finques de Vila-rúbia, Ca la Manyosa i Agulló fins a reveure el poble de Granera. Certament es veu la gran extensió de terreny que devien conrear aquests masos i també les parets de pedra seca que protegien els cultius, actualment ocupats per les arbredes.

És digne comprovar que en abandonar l’home la seva obra la naturalesa torna a recuperar les seves possessions.

El castell de Granera. Per la seva situació dominant (830 m.) sobre la carenada que marca el límit de les terres del Moianès. Ës un castell medieval majoritàriament del segle XI, bastit amb elements del castell roquer probablement anteriors. Sota el castell s’estén el barri del seu nom.

Se’n té constància des del any 971, documentat com castrum de Granaria i pertanyent al comtat de Manresa. De jurisdicció reial l’any 1023 la comtessa Ermessenda de Carcassona l’empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de pau. També pels mateixos anys, abans de 1025 la mateixa comtessa l’infeuda a favor de Guifré de Balsareny o del seu fill Bernat Guifré. Aquest darrer el llegà el 1046 a Guisla, a través de la qual passà a la casa vescomtal de Barcelona.
 

Al final del segle XII els vescomtes el cedirem a Albert de Castellvell, més tard recuperaren el domini, Al segle XII als Bell-lloc, després els Gravalosa. A l’any 1375 el rei el vengué a Pere de Planella, moianenc i conseller reial amb ple domini, jurisdicció i drets.

La família Planella, també senyors de Castell de Clarà i Castellnou de la Plana (del terme de Moià) i Castellcir i emparentats amb els Planella de Talamanca i Calders al final del segle XVI fou venut als Despalau. En 1642 Maria de Despalau el va vendre a Jacint Sala i Cervera ciutadà honrat de Barcelona. Felip IV de Castella va concedir-li ser la seu de la baronia de Granera. Més tard castell i títol retornà als Planella, després als Amat i més tard als Castellbell, sempre per aliances matrimonials. Actualment aquest títol nobiliari està en mans del marquès de Castellbell, com la resta de baronies esmentades.

A la dècada del anys 60 del segle XX va ser comprat per un particular de la comarca que el vengué posteriorment a un prestigiós metge sabadellenc.

Sembla ser segons l’escrit de Francesc Brugalada que cada 6 de gener, dia de Reis. molta gent hi va a veure com el sol que passa per dins la Roca Foradada de Montserrat.

Va ser un agradable i profitós camí gaudint d’una interessant caminada i poder així admirar tots aquest indrets, i tot gracies a l’excursió editada en el butlletí de l’UEC.

Tenim ganes de tornar-hi perquè sempre sembla que et deixés alguna cosa per veure.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Berga, 16/02/2013.