Tardes, temps de tardor, de quina tardor
hem d’enraonar? La tardor com un cicle de l’any? La tardor de la memòria? La
tardor de l’edat? La tardor de l’esperit? O la tardor de la carn, millor dit la
tardor del desig?
Tardes suaus quan a la tardor s’amaga el
sol en el cel per l’horitzó.
Tarda discutida amb el propi jo quan la
memòria no recorda aquells fets passats, llunyans o propers. Discutim amb
nosaltres mateixos i el nostre cervell.
Tardor de l’esperit decebut per les
notícies que enfonsen les idees formades des de petit. Corrupteles, escàndols financers
o sexuals.
Veure que som en un món on el déu diner
mana damunt l’honestedat.
Tardor de la carn quan el camí es comença a
fer feixuc. Quan la meta és simplement anar i se’ns fa lluny i la pujada
llarga.
I la darrere tardor d’avui quan el desig es
fon i allò que ens enaltia ja no té més valor que una simple carícia com una
estreta de mans.
Tardor un camí cap a l’hivern. Arbres grocs
i vermells mostren la darrere caiguda de les fulles. Els cabell blancs mostren
també l’arribada de la tardor de la vida.
Miquel
Pujol Mur
Berga,
18/10/2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada