Després
d’anar al castell de Blancaflor vam pujar en direcció els Rasos per fotografiar
aquesta petita ermita. Quan pugues per la carretera després de passar el Pas de
Lladres l’església de Sant Llorenç dels
Porxos crida l’atenció per la seva situació dalt d’un cingle. Poc després del
Pas de Lladres a mà esquerra hi ha una pista que ens condueix fins al mas dels
Porxos i aleshores seguint una variant del camí, que ens portaria muntanya
avall fins a Castellar del Riu, s’arriba a l’església.
Si
des de la carretera ens havia cridat l’atenció quan arribés prop et donés
compte que no només hi ha el penya-segat a la part posterior de l’edifici sinó
que tret del camí per arribar-hi els voltants són un espadat dissimulat pels
matolls i arbres de l’entorn.
El
marc paisatgístic és incomparable construïda a les primeres elevacions de la
serra dels Lladres domina una parts dels Rasos, el pla de Campllong i les
bagues de Terça.
L’església
de Sant Llorenç dels Porxos és una capella d’una sola nau i sense absis. La nau
està orientada a ponent, amb una porta d’arc de mig punt, sense cap tipus
d’ornamentació. Sobre la porta s’alça un campanar de cadireta d’una sola
obertura bastant gran i sense campana.
L’interior
és il·luminat per una sola finestra de doble esqueixada, oberta al mur de
migdia prop del presbiteri.
L’església
pertany al terme de Castellar del Riu i no degué ser mai parròquia, perquè no
consta en la visita del 1312 al deganat del Berguedà.
Actualment
les notícies històriques referents a l’església són desconegudes.
Sola,
d’esquena a l’abisme resisteix immutable el pas dels segles i dels vents.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Berga,
21/10/2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada