“El camí del descobriment no consisteix en trobar nous
paisatges, sinó tenir nous ulls”.
S’han
de donar dues interpretacions a aquesta frase. Agafant-la pragmàticament hauries de veure un paisatge, amb sol, amb
bromes, amb neu o amb sequera. Però si dins teu no hi ha una renovació d’idees,
el paisatge sempre serà el mateix. L’altre camí serà una reacció física
(sensació), que al mateix temps ha estat motivada por un renaixement
interior(emoció).
Ahir,
vas acabar enrabiat, res t’havia sortit com desitjaves. Avui, més val que reflexionis i encetis un nou compte. Tanca
amb una capsa tot el succeït, i comença de nou. Si no et mouràs sempre dins el
mateix cercle. En aquest determinat moment , no has d’estar dominat per les
emocions, has de trencar fredament, i anar endavant.
Durant
molt temps has portat un bagul. I el seu contingut és cada vegada més pesant, per què dintre, hi posés cada cop més coses: més
vivències.
Els
teus ulls i el teu enteniment veuen sempre la mateixa llum. Aleshores has d’agafar
el cofre, obrir-lo, triar el necessari, que normalment és molt poc. Al terra
queden moltes coses materials. També moltes d’íntimes i personals. Tanca’l,
obre els ulls i amb un somriure als llavis comença de nou. Trobaràs nous
camins, no t’has de deixar envair pels records. Deixà enrere les preocupacions,
no t’has d’amoïnar. Has de viure aquesta nova situació amb el màxim de joia.
Si
fas això, veuràs el paisatges amb nous ulls. I veuràs nous paisatges que et sorprendran, més que els que has
deixat rere. Has de posar el teu esforç personal, si no els paisatges, les
sensacions, no canvien. Cerca, mou-te i busca la llum. No vagis enrere.
En
un moment o altre, has de trobar un nou camí, i l’has d’aprofitar. Si aquest
camí no es presenta davant teu, has de seguir amb l’esperança de cercar-lo, és
la teva vida. Com diu un altre frase de l escrit “Paraules com flors”: “ La
mort està tan segura de la seva victòria que ens dóna tota una vida d’avantatge”.
Viu-la, gaudeix de les petites coses. Continua la teva vida i potser hi tindràs
importants esdeveniments. I t’has d’atenir a las teves noves circumstàncies
personals i humanes.
“Déu
mai baixarà d’un núvol per dir: Tens permís per ser feliç. Tu has de donar-te
permís”.
Miquel
Pujol Mur.
Berga,
23/11/2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada