Havíem fet en altres ocasions
el camí de Cercs a l’Estany per la Casanova de les Garrigues i mai havíem
prestat atenció a la construcció que hi ha adossada a la roca. Aquest cop
potser a causa de l’hivern, quan queden nus els arbres de fulla caducifòlia,
ens han permès veure-la amb deteniment.
Aparcant el cotxe ens hem
aproximat a peu i l’hem visitada per fer constar el seu abandonament i mal
estat. Les parets exteriors són encara valentes però el seu interior decau malgrat
les parets són força gruixudes. Els terres de fusta són més imprevisibles.
En els marcs de les finestres
i a parets interiors destaca el color blauet, que segons van dir-me un cert cop
visitant una església, impedeix l’entrada del dimoni. Creences o supersticions
que no vull discutir, cadascú les sent segons la seva opinió.
Altre punt que ens ha cridat
l’atenció és el forn per coure el pa i suposadament la cuina al costat a
l’habitacle que creiem era el menjador. Hem vist una escala de fusta que pujava
al pis superior però no ens hem volgut arriscar a caminar damunt del terra de
fusta. Bardisses i aranyoners envolten l’edifici.
A continuació hem visitat la
construcció anomenada pallissa que té la teulada nova i presenta un bon estat
de conservació. També hi ha el terra de fusta i per entrar-hi hi ha unes graons
de pedra de considerable alçada.
I a la recerca de dades he
trobat en la llista de monuments de Cercs la següent descripció:
Edifici de planta baixa i dos
pisos, adossada longitudinalment al davant d’una roca que li serveix de paret
posterior i en determina la seva composició volumètrica. Es diferencien tres
cossos constructius adaptats al relleu amb un aparell
de pedra mitjana arrebossada i reforçada amb carreus de pedra grossa i polida a
les cantonades. Conserva un arc adovellat d’accés al pati a la part lateral de
la casa. Obertures disposades irregularment a la façana. La teulada és a una
sola vessant paral·lela al relleu de la roca.
A prop de
la casa es conserva en molt bon estat el cobert/pallissa de la mateixa.
Presenta una construcció molt sòlida i de grans dimensions amb aparell de maçoneria
i cantonades en pedra. És format per dos nivells amb suport de columna central.
Teulada a doble pendent i obertures laterals al pis superior. Conserva en bon
estat el terra original de fusta del primer pis. Accés al primer nivell a mitjançant
d’una escala exterior en fusta. Ara uns alts graons de pedra.
DADES HISTÒRIQUES.
L'establiment d'un assentament humà en aquest indret cal situar-lo en el període alt medieval, segurament a partir del segle IX, en que és força freqüent aquest tipus d'habitat adossat a la roca. En època baix medieval aquests primitius masos van ser ampliats i enlairats fins a dos pisos, en el cas de la casa de La Balma es poden observar perfectament aquestes notables reformes i ampliacions. Una segona ampliació a ressaltar té ja característiques més modernes i cal situar-la en el segle XVIII, donant-li l'aspecte exterior actual de la casa.
Una de les poques construccions d’aquesta tipologia existents a Catalunya
que ha mantingut dempeus la seva
estructura. Important per ser una mostra física d’un sistema de poblament antigament freqüent i que en
l’actualitat cal considerar-lo com un
element realment rar i extraordinari.
Va deixar d'estar habitada de forma regular fa aproximadament 20 anys.
Un nou indret per conèixer de la nostra història.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.Berga, 06/02/2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada