Vam
aparcar el cotxe i vam seguir la pista de terra costeruda fins arribar a un
altre indicador, ara de fusta, que ens dirigí a la cova. Pugem una rampa i
caminen pel senderol, trepitjant les fulles mortes dels faigs com una catifa, que
ens hi mena. Som a mitjà obaga envoltats del bosc esplendorós de faigs i pins i
davant nostre s’obre l’entrada de la cova. Rere una reixa se’ns mostra la
imatge de la Verge envoltada de flors. Encastats entre les pedres mostres de
l’estima i el fervor a la Mare de Déu. La imatge pertany a nostra senyora de la
Llet que alleta a l'infant Jesús. A la llinda de la cova unes plantes d'orella d’ós ornaven la
pedra amb el blau de les seves flors.
La
tradició explica que un bou i un pastor de Saus
troben una imatge de la Mare de Déu enmig d’unes falgueres. D’aquest
forma neix la denominació de Falgars, com es coneguda la marededéu d’aquesta
contrada. Segurament l’amagà algun fugitiu de les guerres que assolaven la
nostra terra i que obligaren a cercar refugi als seus habitants a les muntanyes
del Pirineu.
Advertència
no sigueu impacients hi espereu a trobar el segon indicador, si preneu la
primera rampa a la dreta, malgrat sigui més gran, fareu una volta innecessària
pel bosc. També s’arribà a la cova venint del santuari.
Com
sempre unes fotografies per recordar l’instant i tornar al vehicle.
Text
i recull de dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada