Sempre
és agradable recorre la nostra geografia i endinsar-nos dins les comarques
interiors de Catalunya, segurament un xic oblidades per tothom.
En
arribar per la carretera de Josa se’ns presenta Tuixén a mà esquera i destaca
dalt del poble la torre campanar de la seva església que en més d’una ocasió
deu haver servit de torre de guaita per avisar de la presència de l’enemic.
I
poc després girem en la cruïlla en direcció a Sant Llorenç de Morunys i trobem
l’entrada al poble. En la plaça donem una volta per les diferents paradetes i
entrem al Centre Cívic on hi ha un seguit de parades, una meravellosa estufa de
llenya i una petita orquestra que amenitza l’estança amb música popular i
tradicional. Avui és un dia fred malgrat el sol que resplendeix alegrement en
el cel.
Les
parades ens ofereixen productes com formatges de variada elaboració amb llet de
cabra, d’ovella o de vaca i totes les maduracions inimaginables que fan del
producte una vertadera delicatessen
pel paladar.
Embotits
de tota mena per satisfer a la persona més gormanda: bull de llengua, bull de
bolets, bull negre, secallona, llonganissa, xoricets...No s’hi pot demanar res més.
Una
parada amb coca de recapta amb diferents preparacions i un aspecte per fer la
boca aigua.
Tota
una sèrie de paradetes d’objectes d’artesania i perfumeria de diferents
textures i olors. No deixem de pensar ni oblidem que som en una població molt
entenimentada en el coneixement de les herbes i plantes boscanes.
Finalment
posats a passejar pel poble observem el Museu de les Trementinaires amb el
rètol a la façana de “Ruta dels Oficis d’ahir”. Les trementinaires, majoritàriament
dones per no dir exclusivament, sortien per parelles, una gran i una jove, a aconsellar,
segons la experiència i veterania, per guarir els malats dels pobles de les
comarques properes.
Portaven
herbes en coixineres petites dins una coixinera més gran penjada de l’esquena
com si fos una motxilla, una petita romana per pesar els productes i llaunes
plenes d’olis i pega. Llegir la llista dels productes, les herbes i les seves aplicacions
és interminable. Segurament val la pena conèixer aquest món tan diferent a
l’actual forma de viure. He de dir que eren esperades en molts pobles per la
seva saviesa i dots per sanar als malalts.
Finalment
per acabar la visita ens hem arribat fins a l’església de Sant Esteve. És
documentada des de l’a. 993 més ha sofert moltes modificacions especialment al
s. XIX. Encara conserva una part de la construcció romànica al sector de
ponent.
Consta
d’una nau amb volta de canó i amb capelles laterals i és capçada a llevant per
un presbiteri de planta quadrada. La porta d’accés en arc de mig punt es troba
a la façana de ponent. A la façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada
pròpia del romànic. El campanar és de planta quadrada i només té un nivell de
finestres. La seva campana ens acompanya un breu instant.
Segons
dades en l’interior es conserva una talla romànica de la Marededéu de la segona
meitat del s. XII o principis del XIII.
Parlar
del romànic d’aquesta església es fa difícil per la total renovació que s’ha
produït de la seva construcció.
Neu
al cim de les muntanyes i gebrada en parts de la carretera però tornem
satisfets a casa nostra.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada