El
guiatge d'en Jordi Dalmau, magnífic, va ser portat per AUBÈRRIA, una empresa de serveis integrals (estudi, gestió,
educació i promoció) relacionats amb el patrimoni natural pirinenc.
Arribem
a Cava (1286 m. alt) i vam aparcar a la plaça, pocs metres per sota nostra l’església
dedicada a sant Climent i el seu cementiri amb dues creus, i el petit nucli de
la població.
El
grup era format per 25 persones entre elles, Joan Gispert alcalde de Cava, que
va explicar-nos dades de la història de la petita població. Cava té una panoràmica
fabulosa, la part nord de la serra del Cadí i la vall del Segre són a grans
trets part del seu bell entorn.
Posats
a caminar i després de veure un mapa amb els punts orogràfics importants, la
fauna i la natura vam iniciar la singladura en una visita al perer del camp de
l’Era, arbre de molts anys però si per saber a ciència certa la seva antiguitat
el procés és tan invasiu en el tronc més
val conservar l’arbre a arriscar-se en la seva mort.
A
continuació veiérem les pedreres, lloc on es dipositaven les pedres tretes al
llaurar el camps i les parets de pedra seca. Vam passar per les restes de
l’antic poble ara completament arrasat però on es conserven restes del
cagaferro (Escòria de carbó i de ferro produïda en els
forns de les foneries i les fornals) habitual
de les fargues. Les guerres feudals o la pesta vam fer fugir la gent del poble.
Recordaré les paraules del Joan en la seva explicació, més tard es van crear
dos grups de cases Cava jussà i cal Pubill o Cava sobirà.
També
ens van comentar reforestació natural de la zona indicant-nos la línia dels
antics camps de civada ara totalment coberts d’arbreda. El primer pas de la recuperació
dels camps per la natura és l’aparició de gavarreres que fam d’avantguarda de
la repoblació forestal.
Les
restes del castell de Cava (1300 m. alt.) només són unes filades de pedra
tallada conegudes amb el nom de “La Cadira del Senyor”. Hi ha poques
noticies històriques i no és fins el
1277 que apareix esmentat en el testament de Galceran III de Pinós un Castro Cava entre els seus béns. La
família Pinós l’infeudà a Pere d’Aragall, senyor de la baronia d’Ansovell al
final del s. XIII. L’edifici no havia de ser gaire gran ni poderós.
Vam continuar el camí fins a cal Pubill i després ens enfonsarem per una pista que ens retornà a Cava.
Els sons i el cants de diferents ocells i
soroll del pigot picant la fusta per construir el seu niu van ser-nos
comentats. Diferents tipus d’arbres i una zona on els pins roigs havien sofert
l’atac d’escolítids que havien exterminat una clapa de pins en un tros de bosc.
Un
matí ben aprofitat coneixen la natura i la història d’aquest poble de muntanya
i que segurament seria ampliable a molts altres punts del nostre país. Gràcies
al personal d’Aubèrria i en Joan Gispert per la seva amabilitat.
Deixem
unes fotografies que amb la seva constatació real mostren més bé el què
aquestes quatre lletres volien expressar.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada