En
la nostre estada per terres andaluses parar-nos a fotografiar en diverses
ocasions els safareigs dels diferents pobles.
Aquest
elements destaquen com els mateixos pobles pel color blanc del seu parament.
Reflecteixen el cru sol de les terres del sud espanyol.
Segons
dades van ser construïts a principis del s. XX, no fa tants dies, per evitar
que les dones tinguessin de fer la bugada al riu. Consten d’una font, un
abeurador i els propis safareigs. Alguns són coberts i l’aigua de la font abans
d’entrar en els safareigs omplia l’abeurador dels animals.
En
la nostre ciutat de Berga en tenim uns quants que encara són un record per
moltes berguedanes. Quan es devien reunir unes quantes senyores “quin safareig es feia de la roba bruta de
molt conciutadans”.
Les
rentadores elèctriques segurament són un avantatge pel treball de les ames i
els amos de casa.
En
Linares de la Sierra hi ha panells de ceràmica en poesies que parlen dels nois
i les noies quan festejaven a la font.
Altre
detall que va cridar la nostra atenció són el denominats “llanos”. Simplement, l’entrada de la casa empedrada fent
dibuixos per al vespre quan arriba la fresca de la nit poder ajuntar-se la
família i els veïns a enraonar. A cops el dibuix tenia una motivació familiar.
Ens
hem recorden quan al vespre és reunien també aquí a fer petar la xerrada fins
l’hora de sopar.
El
televisor i la vida moderna ha acabat amb aquestes bones costums i no sabem si
per millorar i ser més feliços.
Text:
Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada