Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dilluns, 10 de juny del 2013

JEZABEL.

Aquest escrit no vol ser cap judici sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el vostre parer. 
 
He llegit el llibre “JEZABEL” d’Irène Némirovsky publicat per “La Magranai i traducció  al català de Maria Llopis. 
 
Dades extretes d’internet i de la solapa del llibre: Irène Némirovsky, escriptora en llengua francesa, nasqué l’11 de febrer de 1903 a Kíev i morí el 17 d’agost de 1942 a Auschwitz.  
 
Irène Némirovsky era filla d'un ric banquer jueu ucraïnès. Va ser educada per una institutriu francesa, que va fer que per a Irène el francès fos gairebé com una llengua materna. Al llarg de la seva vida, arribarà a parlar també el rus, el polonès, l'anglès, el basc, el finès i el jiddisch. La família a causa de la Revolució Russa fugen a Finlàndia, més tard a Estocolm establint-se finalment a França. Reprèn els seus estudis i obté, el 1926, la llicenciatura universitària de lletres a la universitat de la Sorbona. 

Némirovsky esdevé una escriptora cèlebre però tot i el seus èxits i talent reconeguts mundialment, el govern francès li denega, el 1938, la nacionalitat francesa. 

Les lleis franceses l'obliguen a portar "l'estrella groga". No obstant això, la seva ànima d'escriptora no es rendeix, i continua escrivint. El 13 de juliol de 1942 arrestada per tot seguit ser deportada a Auschwitz, on morirà de tifus.  

Jezabel narra l’historia de Gladys, una bella i rica dona que es negà a envellir. Pel seu egoisme causa la perdició de la seva pròpia família, un petit detall és negar a la seva filla el casament per què la gent no digués que era la mare de... i calculessin els seus anys. Festes balls, saraus, Niça, París, Costa Blava i tot aquest llocs de resplendor mundana són el seu món. Finalment jutjada i condemnada per un crim comès ens dona la idea de que és feliç perquè ha pogut amagar la seva vertadera edat.  

És un llibre fàcil i ràpid de llegir. En cadascuna de les pàgines ens meravella l’egoisme desaforat del personatge central així com la seva manca de consideració a les altres persones properes. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.