Per
un camí de muntanya van dues dones. Caminen amb pas ràpid, es veu amb claredat
que van justes de temps. Encara és d’hora, però la ruta s’endevina llarga. El
senderó és vorejat de neu. Són enmig del bosc i fa molt fred. Els arbres es
belluguen suaument, moguts per una brisa que baixa del nord, i de lluny se sent
l’udolar del llop. Les seves robes són negres i sofertes. Porten una coixinera
cadascuna lligada amb braceres i també un mocador de fer farcells que els rodeja
la cintura. Van carregades amb bosses de diferents mides, i també porten unes
llaunes en bandolera. D’una de les coixineres penja una petita romana.
Una,
la de més edat, és una dona jove i forta al voltant dels trenta anys. L’altra
és quasi una nena, tindrà un dotze anys. Per la fesomia es nota que són mare i
filla. Un mocador, negre el de la mare i
un de grisós el de la filla, els envolta el cap. Els porten ben nuats
perquè fa fredor de veritat. La mare li diu a la filla.
¾
Júlia,
quan arribem a dalt de la carena parat, perquè hi ha un racó que ens pot servir
d’aixopluc per a fer un mos.
Totes
dues continuen caminant amb lleugeresa fins arribar al lloc que diu la mare.
Treuen d´una bossa un tros de pa i d’embotit que comencen a mossegar.
¾
Ara
no comencis a fer escarafalls per menjar ! – va exclamar la Teresa que així es
diu la mare.- Tenim poc temps per arribar a Saldes, i prendre la diligència per
anar abans del vespre fins a Berga. Si arribem massa tard les monges no ens
voldran dar estada. I llavors haurem de passar la nit en qualsevol pallissa o
al cel ras, perquè no portem cèntims per pagar la fonda.
¾
Mare-
contestà la joveneta - Com em dius que portes tan poques pessetes? Quan vas
pujar per Nadal, estaves força contenta. Havies guarit a molta gent i fet bons
negocis. Me’n recordo que vas arribar amb la motxilla buida i la butxaca plena.
I tenies encàrrecs per quan tornessis a baixar.
¾
Bé,
d’això te’n faré cinc cèntims un dia d’aquests. La vida no és tan bonica com
semblà a la teva edat. Menja de pressa i marxem. Que fresqueja !
Ambdues
tornen a emprendre el camí. S’afanyen ja que el vent comença a bufar amb més
força. El fangueig del viarany fa que més de un cop rellisquin. A la filla això de dormir al ras no li ha fet gens
de gràcia i apressa el pas.
Al
cap d’una llarga estona veuen el poble de Saldes. En arribar entren a la fonda
per acostar-se a la llar de foc i refer-se amb la calor. Després de pagar al
cotxer i deixar els fardes ben lligades dalt de la baca, s’arrauleixen dins de
la diligència.
¾
Arri
Bru ! Arri Torna ! - escridassà el carreter als dos matxos que amb una
estrebada arrenquen el pes mort del
carruatge.
Dins,
només hi ha tres passatgers: les dues dones i un tractant de bestiar. A causa
del aire gèlid, que entra a través de les finestres es tapen amb unes mantes
que hi ha en un cova, al terra del
vehicle, en mig dels seients.
A
la fi han arribat a Berga. Sense entretenir-se gens ni mica, van al convent i
demanen estada per a la nit. Aprofitant-se que encara és de dia, van a la casa
d´una família, a visitar al pare, que havia demanat en l’anterior viatge una
bona quantitat de “corner”, tan en flor com en branca.
¾
Ah,
Maria- crida la mare a la porta d’entrada- Sóc la Teresa de cal Mingo, de Tuixén.
Que hi és, en Joan ?
¾
Endavant,
no facis compliments - li contesta la veu d’un home- Fa molta gelor al carrer i
aquí dalt tenim els fogons encesos. La Matilde, us donarà una tassa de brou
calent que us traurà els tremolors.
Pugen
l’escala i entren en una sala on hi ha varies persones: l’home que les acull i
la dona que feineja pel sopar, i un parell de canalles que juguen a la vora del
caliu amb un petit moix. Després de beure’s el bol d’escudella i menjar-se una
llesca de pa amb cansalada viada, la Teresa li diu al Joan.
¾
Et
porto tal com vam parlar, el “corner”: en flors per fer-te una tisana després
de dinar per a rebaixar la sang. I en branquillons, perquè et facis una
infusió al matí i al vespre per poder
orinar. A veure si la propera vegada que ens veiem et trobés millor de les teves
malalties. Si continuessis així, aviat t’acabaries les plantes de les valls.
¾
Més
basarda em fa a mi. Si sabessis com em costa de pixar. Si no em va bé, hauré de baixar a la capital a veure un
metge. A Manresa no m’ho vam saber solucionar.
¾
Bé
Joan, desitjo que et curis, aquesta planta es un bé de Déu. Podries provar també amb vesc. Al meu sogre
va curar-lo del tot. Ara us deixem, hem de veure el Cinto del mas d’Abaix.
¾
Caram,
que li portes a aquest ? És prou jove per no tenir res.
¾
Una
mica de “corona de rei”. *
¾
Serà
pel bestiar. Doncs no tenen fills i sé de bona mà que en busquen.
¾
Què
xafarderot que ets, Joan ! I a més mal pensat. - Li retreu la Matilde, la seva
dona.
En
finalitzar els encàrrecs, mare i filla tornen al convent, a dormir. Ja què a
l’endemà tenen que agafar un altre diligència per baixar fins a Manresa, on la
mare ha de portar unes comandes. Sobretot, a una dona que imposa les mans i
preveu l’avenir i que recomana el prendre les flors i l’escorça de tell*. També li caldrà revisar i renovar uns
pegats de tabac negre que va deixar
posats a una senyora de bona casa. I vol aprofitar per a muntar una paradeta al
Mercadal. Ben abraçades i cobertes amb una flassada que les ha deixat la
priora, s’ajeuen totes dues. La Júlia li diu a sa mare.
¾
Mare,
per què has dit això de l’avi ? El què li va passar és que la somera li va
donar una guitza a l’engonal.
¾
Júlia,
filla meva, com comences a aprendre ! Em feia por, que ho diguessis. Però veig
que saps callar quan convé. T’estàs tornant una dona. Hem de aprofitar-nos
perquè t’ensenyi tot el que jo sé. Tu hauràs de millorar-ho. Així juntes
aprofitarem els nostres viatges al
màxim. Ara a descansar - I li fa una abraçada i un petó al front.
¾
Bona
nit, mare.
¾
Bona
nit filla. Descansa que demà serà un dia molt feixuc.
*Corona de rei: Planta abortiva. Es fa servir per netejar el
bestiar per dins, ajuda a treure la placenta després del part.
*Tell: Té la facultat de calmar l’excitació nerviosa, és tranquil·litzant, sudorífica i
per tant és bona pels constipats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada