Però
deixant apart aquests valors nutritius
la nostra atenció va ser la font de “doce caños” de la que brollava amb
gran quantitat d’una aigua fresquíssima. Mirant i donant la volta a la plaça
vam trobar tota una sèrie de ceràmiques, que seguien el camí de la sèquia, amb detalls
de la terra i l’aigua que ens van cridar l’atenció. La font forma part de la
deu d’inici on neix el riu Múrtigas. Només vull fer una simple transcripció de
les frases escrites:
EL
AGUA: Lieva, mai, quebraero con cimbera y con ferido son raíces entrañables del
agua de Fuenteheridos.
FERIDO:
Ferido es turno de riego vez de vida, vez de pan que no pasa el ferido este año
sin regar.
CIMBERA:
Agua que riega un secano significa la cimbera; lo que riego en Fuente heridos
con la alberca la Higueruela.
QUEBRAERO:
Quebraero es división regar a un pago, o a otro, que nuestra madre la fuente
tiene agua para todos.
MAI:
Surco de los manantiales mai es la madre, la acequia. Baja la agua hasta mi
huerto por la cuesta maiguerra.
LIEVA:
Camino de desafios, de trabajo de parranda, caminito de la lieva me va
acompañando el agua.
Ens
va cridar l’atenció aquestes denominacions i ens vam felicitar per saber
comprendre la llengua en què són escrites.
Saber
i voler entendre altres llengües o també formes diferents de pensar sempre és
un grau de maduresa.
A
Catalunya, els de la terra ho practiquem, altres persones nouvinguts els hi
costa d’entendre-ho.
Miquel
Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada