Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


divendres, 28 de juny del 2013

POBLES ANDALUSINS

APUNTS DE VACANCES 

Pobles de carrers retorçats i sense voreres amb cases emblanquinades amb cal. Carrers estrets, pavimentats amb còdols de diferent mida com un entapissat de pedra lluent.

 

Brolla l’aigua en la font de la plaça i el seu soroll apaivaga un instant la sensació de calor.
 
Els “llanos” en diferents escuts en moltes portes. Aquesta costum com moltes altres semblà que també ha desaparegut, com en els nostres pobles. “Fer petar la xerradeta” al caure la tarda a la porta de  casa ha mort portada pel televisor i la vida moderna. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
El campanar de l’església sobresurt clarament de les teulades i les campanes ressonen en la contrada cridant al feligresos a missa. 
 
Les esglésies de grans dimensions sobretot per la mida de molts pobles, com diu l’amic Antonio, els diners d’Amèrica que van entrar pels propers ports va permetre la seva construcció.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Malgrat tot la pedra és desgastada pel pas dels anys, com els diners d’aquells tresors d’ultramar. Com oblidats són la majoria dels que els van portar. 

La plaça de l’Ajuntament plena de cotxes. El sistema, el de sempre, la majoria de gent es coneix i si és necessari s’avisa al veí. També els municipals posseeixen aquesta filosofia de la tolerància.  

Travessar la plaça 40 m. mal comptats sota un sol justicier esgota l’esforç humà.  La cervesa, la clara o altre beguda refrescant i a més el petit detall del “tapeo” (molts vegades quatre olives) alegren la intolerància solar.

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
A la tarda en plena canícula ni els gossos borden aplacats com els humans per la calor. Només els esclaus de la feina treballen i si pot ser a l’ombra. A despertar la vesprada torna a moure’s la gent pels carrers i places de la població.
 
Pobles on resideix gent gran que esperen el cap de setmana per veure la família.

 
Gotes del viure andalusí, com l’aigua de la font que alegra l’ambient.

Sol de justícia que cau durant el dia per desesper del vianant.

Cau la vesprada, la vida retorna al carrer i la fresca calma l’esperit.

Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.