L’home empeny la porta de
l’ascensor al tercer pis. Fa falta certa força per obrir-la. A més, impacient
ha empès abans que el mecanisme l’hagi deixat lliure per obrir-se.
Agafat a la porta, fent força
per obrir-la i amb les mans ocupades per les crosses, a causa de la cama dreta
enguixada, surt trontollant de dins la cabina.
El jove que també està
esperant l’ascensor l’agafa del braç ja que el veu a punt de caure i li diu.
¾
Ei, mestre, que necessiteu ajuda?
L’altre li contesta,
¾
Gràcies, aguanti'm la porta perquè sinó més aviat
amb veig amb l’altra cama embolicada.
¾
No es preocupi, l’ajudo.- I amb una mà aguanta a
l’home i amb l’altra aguanta la porta de l’ascensor. Però, mentre ajuda a
aguantar-se dret a l’home la porta es tanca i l’ascensor se’n va.
¾
Home, c..... m’ha fotut.
¾
Ho lamento molt.
¾
Bé, que anem a fer. Com s’ho ha fet, esquiant?
L’home alça la cara mig
somrient i mirant-se al jove comenta.
¾
Au, jove que creus que a la meva edat encara puc
anar a esquiar. Això quan tenia la teva d’edat.
¾
Bah, home, bah, que el rei té setanta anys i va
a esquiar a Baqueira.
¾
Xato, si jo fos el rei potser també aniria a
esquiar i amb escoltes per tot arreu.
¾
I doncs?
¾
De treballar, d’anar d’un canto a l’altre, de
picar i de suar, això és el que ha destrossat el meu genoll.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada