Les paraules són el primer mitjà de
comunicació entre persones.
Segons els llibres una part molt important
del desenvolupament de la raça humana ha depès de tres particularitats: la utilització
d’estris per les tasques habituals, la comunicació entre el components de la
tribu i el foc.
No hem de pensar en les paraules com una
forma lligada amb expressions i frases com diuen els mestres de primera
ensenyança: allò d’article, nom, verb i complements.
-
Una paraula sense verb no té significat perquè no té acció.
Aleshores em faig una reflexió. Si això que
diu és cert. Aquell primer:
-
Uf! - Quan el nostre primer antecessor es va cremar els dits en el primer foc
que va veure, no volia dir res.
I aquell:
-
Ai! - Quan un altre homínid li va donar un cop d’estaca, tampoc volia dir res.
O l’altre:
-
Ua!- Mentre es picava el pit amb els punys per atemorir al rival pel favor de
la femella, aquells dues lletres no tenien cap valor.
Sort va haver que d’aquests primers crits
van esdevenir les paraules que utilitzem ara.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada