Des de el meu lloc de vigilància de la terminal del aeroport observo a un home que camina ràpidament pels passadissos arrossegant la maleta amb una mà i agitant el bitllet d’embarcament en l’altra. Sembla desesperat i vertaderament ho està.
Quan s’acosta a la porta crida a
l’hostessa, tot dient-li:
¾
Ei,
no tanqui, ja hi arribo, ha estat culpa del taxista- Arriba esbufegant davant
del mostrador i li entrega sobtadament, quasi llençant-li el bitllet a la cara.
¾
Senyor,
ho lamento- contesta educadament la mossa- però l’avió ja és a la pista
d’enlairament. Haurà de canviar el viatge.
¾
Com
diu?- Donant-li una empenta entreobre les dues portes i entra dins el tub
d’embarcament.
¾
Senyor,
sortí immediatament o crido al de seguretat.
En sentir el crit de l’hostessa guaito en
la seva direcció a veure s’hi passa algun fet que faci necessària la meva
actuació. El passatger s’ha colat per les portes i no vol sortir. Crida però no
entenc les seves paraules. M’apropo a la noia que intenta tibar-lo del braç i
amb molta angúnia parla a l’home:
¾
Surti
si us plau, no fem més aldarull.
L’home és nerviós, mira cap a la porta i
barbuteix: Un avió ja. La xiqueta neguitosa pensa en el supervisor que farà la
ronda aviat: Quin escàndol!
Aconsegueixo arrossegar l’home que ha
abandonat la maleta i que encara s’agafa amb les dues mans a la barra de les
portes. Crida que necessita un altre avió perquè l’esperen per casar-se amb una
rica pubilla. Que li portin un avió que no port esperar el proper.
S’acosta el cap de vol i intenta amb bones
paraules convenç-se’l perquè telefoni a la família explicant el que ha succeït
i que retardin unes hores el casori. L’home no escolta, continua agafat a les
barres ara emmanillat i somica mentre mira desesperat el passadís d’entrada de
la sala d’embarcament. De cop, obre els ulls i entre sanglots murmura:
¾
La
dona i els nens. Ai, si em veuen! I el casori amb la Marisa penjat! Com els ho
faig entendre. No, si al final m’empresonaran per bígam!!!
FLUX
DE CONSCIÈNCIA
Núria dona, Marisa novia, casament, rica,
nens, diners, avió, manoi un altre avió, fill de p... el taxista, policia,
emmanillat, quants anys, divorci, sense ni cinc, feina, deutes, pensió, no
veure els nens. Ai, Déu meu!!!- hi plora amb grosses llàgrimes. Un crit em
trenca la gargamella. Ai, quin dolor, el cor!!!
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada