La família va baixar sense pressa, havia
temps de sobre l’escala del bloc de pisos adornada amb algun detall nadalenc.
No penseu que eren detalls de gran ornamentació ni valor, que el temps de
postguerra no permetien grans dispendis.
Senzilles campanetes, pinyes pintades de
colors, figures de fang posades totes juntes on no fessin nosa per passar.
Petites corones de vesc envoltaven els
espiells de les portes.
Malgrat
la penúria tothom sacrificava alguns cèntims per la il·lusió dels
petits.
Agafats per les mans, els nens envoltats pràcticament
tot el cos per les grosses bufandes baixaven, grans i xics, cap a la plaça
Maragall.
En mig de la plaça un arbre tenia en el seu
fullam lligades petites tiretes de paper de plata que amb els reflexes de les poques
llums i el moviment del vent cridaven l’atenció de la quitxalla.
Mals temps, temps de pobresa, temps en que
cada petit detall adquiria un gran valor.
Després de mitja hora d’espera, en el lloc on
la senyal indicava la parada del tanc, així se li deia al tramvia que pujava al
barri d’Horta. Més amunt descampats s’oferirien per fer creixer la gran
capital.
Un tramvia gros amb remolc, de morro arrodonit,
no me’n recordo bé, però crec que la seva joventut l’havia passada en les vies
potser de Chicago.
Feia un vent fresc, a la plaça rodona només
l’arbre trencava la terra trepitjada.
Les persones feien cua una darrere de
l’altra, com si d’aquest forma es poguessin protegir del fred. Les criatures
tapades i posades enmig dels grans.
Poc a poc amb el xiscle de les rodes sobre
els rails entrava el comboi a la plaça.
Poc després el tramvia arrencava en
direcció al centre de Barcelona.
Havia que anar a veure desfilar la caravana
dels Reis d’Orient. A més de l’espectacle era admirar la cara d’innocència de
la quitxalla al veure els camells d’un Rei, els cavall de l’altre i el Rei
Negre muntat dalt de l’elefant. Els patges, la vestimenta, la fanfàrria, la
banda de música i per que no la Guardia Urbana en vestit de gala i drets dalt
del cavall.
No ens oblidem tampoc dels caramels pel
endolcir la nit dels miracles i els regals.
Va ser un món més simple, més senzill, de
regals de menys valor, de joguets de llauna i nines de roba però que omplia els
cors dels infants.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada