Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dissabte, 12 d’octubre del 2013

XXIII RETAULE DE SANTA MARIA I SANT URBICI A SERRATEIX.


Com en una altra ocasió anys enrere, el dia 5 d’octubre d’enguany a les 9 de la nit, vam baixar fins al Monestir de Santa Maria de Serrateix a veure el retaule da Santa Maria i Sant Urbici.

La representació està programada en les anomenades Festes d’Octubre que organitza i produeix el Patronat d’Amics de Serrateix amb la col·laboració de l’Ajuntament de Viver i Serrateix. 

Els autors de del retaule són Mn. Climent Forner i Josep M. Badia i la direcció escènica de Josep M. Simó. 

L’obra representa en diferents quadres l’existència del monestir des de la seva creació per uns monjos que arribaren a aquestes terres fugint dels muslims, l’elecció de l’abat, la protecció del comte de Cerdanya, Oliba Cabreta i la seva família, la consagració de la nova església, els temps difícils, el renovellament i la construcció del claustre actual. I per últim l’apoteosi final. 

Els seus llegidors o introductors que donaven l’explicació de cada quadre ens va agradar força. L’espectacle ha millorat en la música i el joc de llums força aconseguits li donen més prestacions. 

Particularment dic que la representació i els quadres estan força aconseguits. Una petita pega és a l’escoltar les paraules dels actors, crec que és un xic millorable. Hi ha que dir que els actors són vocacionals, persones del poble de Serrateix i voltants. 

El conjunt de totes aquelles coses intangibles que té la representació d’una obra escènica ens va fer gaudir mentre va escenificar-se.  

Després va cantar el Cor Juvenil del Conservatori Municipal de Música de Manresa sota la direcció de Francesc Vallès i l’acompanyament musical de Lluís Roselló. Ens van cantar un extens i bell repertori, i era tot un goig escoltar com les pedres transmetien la harmonia i sonoritat d’unes veus que cantaven com a àngels. S’escoltava amb interès i el mut homenatge de la bellesa mitjançant les veus dels cantants ens ompli de joia. 

Millor no podíem passar una nit, allunyats del televisor i la violència de  les seves pel·lícules.  

Per finalitzar llesques de pa per torrar a la brasa de les fogueres, xocolata i fuet per a tothom. 

Una bona vetllada per no oblidar i recomanar-vos  si us és possible assistiu el proper any. 

Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.