Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


divendres, 25 d’octubre del 2013

PUNTS DE VISTA D’UN MOMENT ANGUNIÓS.


El cotxe és aparcat, amb el motor parat, damunt de la vorera del carrer. El conductor ha encès els quatre intermitents i es remou inquiet davant del volant.

Es neguiteja i pensa: “ Per què triga tant aquesta dona, m’ha dit que només era un moment mentre jo treia el cotxe del garatge”

Mira nerviosament el pas de les busques del rellotge.

La dona mira inquieta el rellotge mentre dóna cops a la porta de l’ascensor. Va força arreglada però els nervis aflorant a ran de pell i xiscla i fa petit bots mentre crida.
¾    Ei, Ei, socors que no hi ha ningú.- Ha premut el botó de l’alarma però fa deu minuts que és tancada dins sense poder sortir. Pensa: almenys el Joan s’ho podia imaginar, jo no trigo mai. Mentre dóna una puntada de peu a la tancada porta i després es lamenta acaronant-se els dits dolorits.

El Joan remuga e insulta nerviós a una furgoneta que ha passat arran i ha tocat el retrovisor i no s’ha parat, mira altre cop el rellotge i torna a dir: “ Mare de Déu, com triga la Maria” 

La Maria mig plora tancada dins el cubiculum. No sap que fer, ningú acut a auxiliar-la.  

Guaita el mirall i pensa: “Llàstima, per això m’he arreglat tant”. I prova una i altra vegada de prémer botons, empènyer la porta i xiscla, més la porta continua immòbil, muda i impertorbable.
¾    “ I el Joan? Deu ser menjant-se les ungles. Clar escarxofat en el cotxe i escoltant CDs en la ràdio I Jo què?”

El cotxe és mal estacionat però a l’ombra. L’home té la ràdio molt alta i aleshores passa un guàrdia i el mira. L’home absort en la música no s’adona de la presència del municipal fins que aquest truca amb els nusos de la mà al vidre del vehicle. L’home espantat bota assentat com és i gira la cara. Es posa vermell i baixa el vidre. El guàrdia gesticula assenyalant la vorera. L’home vol disculpar-se. 

De sobte una dona surt del portal amb la cara blanca, els ulls plorosos i despentinada. Va fem tentines. Només un crit.
¾    Joan!!! 

L’home baixa del cotxe i juntament amb el guàrdia acudeixen en el seu auxili i l’agafen abans que caigui a terra. 

Para un vehicle comercial que en un costat porta un rètol amb les paraules: “L’ascensor que mai falla. (Atenció urgent)” 

Miquel Pujol Mur