Pujo la vela de messana i el veler navega
impulsat pel vent que l’empenyi de popa.
Em salpica l’aigua que talla la quilla. La
meva cara i els meus braços es mullen, em fa nosa la samarreta i em la trec.
Satisfet obro la boca i a ple pulmó respiro l’aire amb l’olor a mar i el sol
m’escalfa.
Miro a estribord, els meus ulls capten la
imatge del galió pirata de Barba- roja que amb el velam obert inclosos el foques es llença sobre la
meva petita nau.
M’agafo fort al timó i giro la roda cap a
babord per evitar l’escomesa. Porta els canons sortits, es veu brillar els focs
a les mans dels artillers preparats per encendre les metxes quan ho digui el contramestre.
He tingut sort de ser una nosa pel desigs
del pirata. Què podrien trobar en la petita nau?
Malgrat tot, la meva mirada segueix el seu
rumb, veig que decididament van de cara a enfrontar-se al trirrem romà d’Escipió que porta el rumb del port de Tarragona.
Em porto les mans al cap, el meu petit veler
es agafat per les esteles del gran galió i salta sobre les ones.
Tremolo i m’he encomano a nostra Senyora
del Carme, patrona del mariners atrafegats.
Amb aquell moment la santa Maria de Cristòfol
Colom, talla el moviment de l’aigua i torna la tranquil·litat a la coberta de
la meva embarcació.
Corrent baixo a la cabina, agafo la gorra i
deixo l’ampolla de rom, per molt mariner que sigui beure’n, no sigui torni a
agafar una insolació i mitja trompa.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada