PENSAMENTS D’AUTOESTIMA.

Al principi tot el que l’altre feia em semblava millor.

I a poc a poc, tu vas essent l’altre, amb la mesura que et donés permís per ser com ell.

A veure estudiem aquesta idea.

Tan descontent sóc de ser com sóc per voler imitar l’altre. On és la meva  autoestima? Sóc com sóc i en tot cas l’altre que m’imiti.

Potser he estat un xic orgullós? Per què m’ha d’imitar ell?

Dit amb modèstia, ell no m’ha d’imitar ja què segurament és millor que jo.

Per què dic millor que jo, a veure si encara seré un nyicris sense personalitat pròpia. 

Segurament si parléssim tots dos i reflexionéssim sobre la nostra forma de ser, jo, no ell, podria copiar-me alguna faceta meva i li seria profitosa. 

Jo, ara sí jo, podria donar-me permís per imitar-lo amb una qüestió seva que m’agradi. 

Però, ell és ell, i jo sóc jo, i malgrat ser només dos no ho entenem com seria si fóssim tres. O quatre. O més. 

Penso a la fi que prefereixo ser jo com sóc i no ser una mala còpia d’ell. 

Si vol confondre’s que ho faci ell. 

Que cadascú combregui amb la seva pròpia roda de molí. 

Miquel Pujol Mur.