Potser m’ha vist algú?
Obro la porta i faig una ràpida ullada furiosa pels
voltants del garatge. No hi ha cap anima vivent, només el gat negre de la veïna
que ha saltat la tàpia.
Pobre animal! Ara no haurà ningú que li doni menjar.
Tanco la porta i m’endinso en la foscor. Les parets de
l‘habitacle són plenes d’ombres, només una llum blanca il·lumina el cos nu
estès sobre la taula. La sang encara regalima de la ferida del ganivet en la
jugular. A terra, sota el seu cap, un pot
vell recull un regalim sanguinolent.
M’apropo al cos, el daurat cap penja enrere, i deixa
visible i oberta la ferida com si fossin uns llavis entreoberts. Els ulls, mig
clucs, mostren les ninetes immòbils i sense vida.
Examino el cadàver, entremig de les costelles i sota
l’estèrnum faig una senyal per on penso tallar. Tallar, no! Seria un sacrilegi,
només faré un petit tall amb el cúter per esquinçar la pell i aleshores obrir,
trencar, endinsar-me amb les ungles, els dits i les mans, i notar encara la
tebior de la carn i el cruixir dels ossos. Les meves mans s’enfonsen, obren
l’esvoranc i el fan més gran, la pell i la carn s’esquincen, i trobo el seus
òrgans. Els arranco un a un i els deixo sobre una safata.
Oh, el cor! - exclamo satisfet i un petit defalliment
omple el meu cos, i premo. D’una de les arteries esquitxa un glop de sang. Em taca.
La tremolor em sacsejà, la baba em cau per la comissura
dels llavis.
Aleshores mentre estic estàtic, enfebrat i abstret un
lleuger cop, un petit soroll, una altra llum i una fiblada com d’un punxó travessa
la meva espinada. Com un ninot de la fira quan li tallen les cordes, em plego i
caic lentament a terra escampant les restes tretes del cos. Sento la meva
pròpia mullena calenta.
Immòbil, las, sense força, una llàgrima cau dels meus
ulls, ploro. Potser aquella oració apressa de nen sona en la meva ment. Tanco
els ulls. No! Es tanquen sols i un sospir, el darrer sospir se m’escapa de la
boca acompanyat, si és veritat, de la meva anima.
Una suau aura, un dèbil resplendor i... a la fi descanso
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada